Fabia plagiariis

Fabia de plagio o Fabia plagiariis fou una antiga llei romana del any 571 de la fundació de Roma (182 aC) quan foren cònsols Quint Fabi Labeó i Marc Claudi Marcel.

Declarava culpable de plagi al que, de mala fe, comprés, vengués, donés o permutés un home lliure o el donés com a dot; també al que incités a un esclau a la fugida o amagués a un esclau fugitiu; la pena era multa de cent cinquanta mil sestercis, confiscació de la meitat dels bens i desterrament (el nobles) o treball a les mines o crucifixió (la resta); als que copiaven els llibres se'ls anomenava plagiaris, però això era una cosa diferent.

• Puente y Franco, Antonio de; Francisco Díaz, José Francisco. Historia de las leyes, plebiscitos i senadoconsultos más notables desde la fundación de Roma hasta Justiniano (PDF) (en castellà). Madrid: Imprenta de Don Vicente de Lalama, 1840. 
• Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).