Fabliaux

El fabliaux és un gènere narratiu medieval provinent de França escrit normalment en vers, amb l'estrofisme anomenat codolada. Aquest gènere tracta assumptes divertits, jocosos, lliures i fins i tot obscens, els protagonistes solen ser de baixa extracció social, situats en llocs fàcilment identificables pels lectors. Aquests personatges es veuen embolicats en conflictes amorosos molt carnals i transgressors, ja que hi sol haver monges o els protagonistes mateixos són clergues. És un tipus de literatura molt d'estil dels goliards i molt extesa per tot Europa.

Els fabliaux es caracteritzen per:

1. La brevetat

2. Pocs personatges (2 o 3)

3. Un sol escenari, o dos com a màxim

4. Unitat temporal (les històries duren un dia o dos com a màxim)

5. Misogínia

6. Anticlericalisme

7. Tema per excel·lència: la infidelitat de la muller

Exemples en català serien el Sermó del bisbetó, Disputa d'en Buch ab son cavall, Planys del cavaller Mataró, El sagristà i la burgesa, El testament d'en Bernat Serradell de Vic. Els experts no es posen d'acord en si està o no justificat anomenar fabliaux aquestes obres. Un teòric que es decanta pel no és Arseni Pacheco (vegeu "Els fabliaux catalans no són fabliaux", Miscel·lània Joaquim Molas, vol. 3, 2009). Un teòric que es decanta pel sí és Antonio Ottaiano (vegeu "Els fabliaux catalans: anàlisi d'una definició").

Potser el més conegut és El llibre de fra Bernat del gironí Francesc de la Via, que explica les peripècies d'un fatricel de vida dissipada que intenta aconseguir els favors amorosos d'una monja i s'ha de barallar amb altres dos pretedents, un canonge i un cavaller. Al final qui aconsegueix els serveix amorosos de la monja és el narrador, un alter ego de l'autor.