Família d'instruments
Una família d'instruments és un grup d'instruments de característiques idèntiques o molt semblants però construïts en mides diferents, la qual cosa fa que sonin en tessitures també diferents, essent de so més agut els més petits, i de so més greu els de mida més gran. Aquest fenomen es va donar sobretot durant el Renaixement i el segle XVII, ja en el període del Barroc, i buscava –precisament en uns moments en què neix la consciència d'una música instrumental a Europa- poder emular amb els instruments el que feien les veus: interpretar la polifonia amb instruments diferents, que sonessin en les diferents tessitures i altures que demanava la polifonia, però a la vegada amb la mateixa homogeneïtat de timbres que es donava en la música vocal.
Atès que en aquells moments la construcció d'instruments no estava sotmesa a la estandardització que es dóna avui en dia, les famílies d'instruments tenien nombres d'instruments que variaven en funció dels llocs i dels moments, i de les tradicions específiques, i, tot i que el model de partida era la polifonia vocal que majoritàriament era a quatre veus, diverses famílies van arribar a tenir fins a set membres.
Alguns dels instruments que van integrar famílies senceres en una tipologia única van ser la flauta de bec, la xeremia i la viola de gamba; també van desenvolupar models de mides diferents sense arribar a fer famílies tan nombroses els sacabutxos, els baixons i altres. A la música orquestral actual queden alguns vestigis d'aquelles famílies: l'oboè i el corn anglès (alguns hi afegeixen el fagot per ser també de llengüeta doble, però la seva tipologia és ben diferent), el violí, la viola i el violoncel (i també alguns hi afegeixen el contrabaix tot i que incorpora trets diferents), i altres instruments de vent com els trombons, els clarinets i els saxòfons.
En sentit més ampli, a vegades el mot família també s'aplica per designar a tots els instruments de -per exemple- vent fusta, ja sigui de l'orquestra o d'una banda, o fins i tot per designar a tots els instruments que comparteixen alguns trets però no tots a través de diferents cultures, com per exemple en el cas dels instruments de la família del llaüt.