Felip Olivelles

Felip Olivelles, o Olivellas en grafia de la seva època, (?, entre 1655 i 1660 – La Bisbal del Penedès, 12 d'agost del 1702) va ser sacerdot, músic i mestre de capella.

Va ser escolà de la catedral de Barcelona; en l'any 1667 obtingué la cota grana i en el 1672, canviada la veu ^[1], li atorgaren les "rosses". En l'any 1677 era mestre de capella de la catedral de Tarragona (possiblement suplint el titular, Isidre Escorihuela). Al 24 de desembre del 1679 va començar a fer de mestre de la Capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, i ocupà la plaça fins a jubilar-se -per raons de salut- a l'1 de novembre del 1700. Pels seus mèrits artístics, al 1688 li havia estat oferta la plaça -que rebutjà- de mestre de capella de la catedral de Girona, vacant per la mort del titular, Francesc Soler; i al 1982 es presentà a la vacant de mestre de capella de la Seu barcelonina, però la plaça se l'endugué Joan Barter. En l'any 1985 li va ser concedit el benifet de Santa Quitèria de la catedral de Barcelona, de presentació dels Requesens. Durant els mesos d'agost a octubre del 1699 aparegué com a mestre de la capella de Palau el músic Gabriel Argany, possiblement com a coadjuctor d'Olivelles; des de maig del 1701 fins al 1714 ja hi fou el seu successor, Tomàs Milans. S'ha esmentat Olivelles com a mestre de capella de l'església del Pi de Barcelona, però sense dates.

Entre les seves obres com a compositor hi ha misses, villancets, tons, un Stabat Mater que Sant Josep Oriol ^[2] va demanar que li cantessin en les seves darreres hores, i altres obres de música sacra. Va llegar al Palau els seus papers, amb gran nombre de composicions, i aquestes darreres passaren posteriorment a la Biblioteca de Catalunya; unes altres obres seves són a l'arxiu musical de la catedral de Girona.

Obres

A la flor que nace del alma, to a 4 veus
Alerta, centinelas, to a 3 veus
Ay, que se anega
Colores para un retrato, a 4 veus
Con un cestillo de flores, villancet nadalenc a duo
Un copo con gusto, villancet a tretze veus amb acompanyament de violins
Hoy el Ave Maria, villancet a 4 veus
Hoy que juegan las damas, to a 4 veus
Missa a 6 veus (conservada a l'arxiu de la catedral de Terrassa)
Missa (1704), a 9 veus i ministrils (procedent de la col·legiata de Verdú, conservada a la Biblioteca de Catalunya)
Missa de tiple, al 5º tono (Biblioteca de Catalunya)
Nadie diga palabra
O qué dulces finezas, villancet a 13 veus ^[3]
Quién será, señores, to a 4 veus
Salve, per a sis veus i violins
Stabat Mater, per a veu i arpa
Vaya de quintillas, villancet a 4 veus
Zagaleja soy que antaño..., to a 1 veu

Enllaços externs

Referències

↑ Aquest canvi de veu entre 1667 i 1672 el faria nascut en algun moment entre 1655 i 1660, més probablement el 1655 donada la seva carrera posterior
↑ El 22 de març del 1702, segons ressenya el llibre Josep Oriol, amb tota l'ànima de Josep Lligadas (Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001)
↑ Encara que alguna bibliografia secundària, com l'Enciclopèdia Catalana el fa de tres veus, el Catàleg de la Biblioteca Pedrell, que veia l'obra original -sense que sigui una certesa absoluta-, en diu 13

[1] Aquest canvi de veu entre 1667 i 1672 el faria nascut en algun moment entre 1655 i 1660, més probablement el 1655 donada la seva carrera posterior

[2] El 22 de març del 1702, segons ressenya el llibre Josep Oriol, amb tota l'ànima de Josep Lligadas (Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2001)

[3] Encara que alguna bibliografia secundària, com l'Enciclopèdia Catalana el fa de tres veus, el Catàleg de la Biblioteca Pedrell, que veia l'obra original -sense que sigui una certesa absoluta-, en diu 13

[1]

[2]

[3]