Felip de Solà i Cañizares

Felip de Solà i Cañizares (Barcelona, 1905 - Estrasburg, 1965) fou un advocat i polític.

Llicenciat en dret, s'especialitzà en dret comparat. El 1930 era l'ànima de la Dreta Liberal Republicana a Catalunya i conspirà contra la monarquia. El 1931 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona per la Conjunció Republicano-Socialista, però el 1932 l'abandonà i ingressà en la Lliga Catalana, partit del que en fou cap de la secció política amb Bausili Vidal i Guardiola, i amb el que fou escollit diputat per Barcelona ciutat a les eleccions generals espanyoles de 1933.

No va renovar el seu escó a les eleccions generals espanyoles de 1936, i en esclatar la guerra civil espanyola s'exilià a França. Inicialment signà el manifest dels dirigents de la Lliga favorable a l'alçament militar de juliol de 1936, però l'abril de 1937 se'n desdí i defensà la legalitat republicana i el govern autònom català. El 1945 intentà reactivar la Lliga Catalana i el diari La Veu de Catalunya amb Modest Sabaté, participà en les activitats de l'oposició antifranquista i el 1956 fou nomenat secretari general de l'Acadèmia Internacional de Dret Comparat de l'Haia.

Obres

• El moviment revolucionari a Catalunya (1932)
• Les lluites socials a Catalunya (1812-1934) (1934)
• Iniciación al derecho comparado (1954)
• Tratado de derecho comercial comparado (1964)

Poesia

• Els dos amors. A Regina (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1924)
• Desil·lusió (presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1924)

Enllaços externs

• Biografia
• Biografia i obres