Felipe Antoja Vigo

Felipe Antoja Vigo (Barcelona, 12 de març del 1914 – Badalona, 7 de març del 1974) va ser empresari i un dels alcaldes de Badalona (1964 al 1974) que més va marcar la història de la vila en el segle XX.

Biografia

Era gerent i propietari d'una agència de viatges. En el camp religiós era militant de l'Acció Catòlica, president de la Junta Local d'"Ejercicios Espirituales", de l'Obra dels Exercicis Espirituals de Barcelona (1963) i, juntament amb el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus, va fundar l'empresa "Viajes Barcino" per atendre els assistents al Congrés Eucarístic del 1952. I en l'àmbit polític començà en la Lliga Regionalista i d'aquesta passà al carlisme, a la Comunión Tradicionalista; acabada la guerra civil espanyola ingressà a la FET-JONS en la seva condició d'ex-captiu (de la República), assolí el càrrec de secretari local del Movimiento i va ser membre de la Guardia de Franco.

S'incorporà a l'ajuntament de Badalona pel terç familiar. Participà en les lluites intestines de la corporació municipal, defensant Santiago March Blanch en la seva confrontació amb l'aleshores alcalde José Torras Trías; aquesta defensa li costà el càrrec de tinent d'alcalde en primera instància, però posteriorment va ser fet alcalde, en lloc de Torras, amb les recomanacions de la Falange local i de Santiago Udina i Martorell. Va ser diputat provincial des de 1967 fins a morir de malaltia el 1974. També entrà en el Congrés dels Diputats de Madrid a l'11 de novembre del 1971, elegit en representació dels municipis de la província de Barcelona, però no pogué completar la legislatura 1971-1977 per la seva defunció el 1974.

Al 1972, i gràcies a l'excel·lent entesa que amb ell tenia l'home fort del Joventut de Badalona, Daniel Fernàndez, atorgà les autoritzacions necessàries perquè s'edifiqués en una zona residencial el nou pavelló de la Penya. Aquell mateix any, la corporació municipal que ell presidia acordà demanar que Sant Jeroni de la Murtra fos declarat Monument Històrico-Artístic d'Interès Nacional. Dos anys més tard, l'ajuntament que proposà la realització de Port Vilalta, un port esportiu i pesquer situat on era, i és, la Rambla de Badalona, però a la fi les obres no es van dur a terme pel fort rebuig veïnal que el projecte suscitava. El que si va arribar a bon port va ser l'obtenció de la finca Can Solei per a parc urbà de la ciutat (1974).

El seu germà Eduardo Antoja Vigo dirigí la Revista de Badalona el 1946, quan aquesta era publicada per la "Delegación Local de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS", de què ell n'era delegat local.

Bibliografia

• Martí Marín i Corbera Els ajuntaments franquistes a Catalunya, política i administració municipal 1938-1979 Lleida: Pagès, 2000. ISBN 84-7935-693-6

Enllaços

• Resum biogràfic