Fenaquistoscopi
El fenaquistoscopi (del grec phénakistiscos (enganyar) i scopein (examinar, mirar)) va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retiniana i va ser inventat simultàniament el 1831 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon Ritter von Stampfer .
L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomposen les fases d'un moviment a una de les seves cars. L'espectador es posa devant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartró gira a una velocitat adequada.
Instruccions d'ús
Per veure com cobren vida els personatges dibuixats al disc s'ha de fer girar davant d'un mirall, mentre s'obseva per una de les ranures.
Vegeu també
