Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona
<templatestyles src="Metacaixa enllaç de desambiguació/styles.css" />
| Per a altres significats vegeu «Ferran I». |

Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona i Enríquez, II duc de Cardona (Castell d'Arbeca[1], 1469 - Barcelona, 13 de novembre de 1543) fou duc de Cardona, marquès de Pallars Sobirà, comte de Prades, vescomte de Vilamur, i senyor de la baronia d'Entença.
Fou el personatge més influent de la noblesa catalana. Estretament vinculat a la corona, va ser nomenat gran d'Espanya de primera clase i acompanyà Carles V a les visites que el rei feu a Barcelona. No va tenir fills varons i mitjançant el casament de les seves filles va reforçar la seva posició i la del comtat.
Va participar a Barcelona en la trobada dels membres del Toisó d'or.
Va ser enterrat al monestir de Cardona.
Antecedents familiars
Fill de Joan Ramon IV de Cardona i d'Aldonça Enríquez.
Núpcies i descendents
El 1497 es va casar amb Francisca Manrique de Lara. Van tenir els següents fills:
- Anna de Cardona, casada amb Joan de Montcada.
- Maria de Cardona, casada amb Francesc Gilabert de Centelles.
- Joana III de Cardona, casada amb Alfons I d'Aragó, duc de Sogorb i comte d'Empúries.
- Aldonça de Cardona, casada amb Luis Beaumont de Navarra.
En segones núpcies, es casà el 1540 amb Isabel d'Agustí, amb qui va tenir:
- Hipòlita.
- Elisabet.
| Precedit per: Joan Ramon Folc IV |
Duc de Cardona Comte de Prades Marquès de Pallars Sobirà 1513–1543 |
Succeït per: Joana III |
Referències
- ↑ Segons indica l'historiador Mossèn Segura