Festa Major de Gràcia
La Festa Major de Gràcia és la festivitat anual més important de la Vila de Gràcia. Se celebra durant una setmana a partir del dia 15 d'agost, però el pregó és recitat a la plaça de la Vila un dia abans.
La festa, encara que és pròpia del barri de Gràcia, també s'estén pel Camp d'en Grassot i Gràcia Nova i té, en general, una implicació de tot al districte de Gràcia així com la del seu ajuntament. Tot i que el seu origen al segle XIX és bastant recent, ha crescut en importància i actualment és força coneguda per la guarnició dels seus carrers. Rep cada any una afluència de centenars de milers de persones de tota Catalunya que busquen diversió amb l'ambient alegre diürn i la rauxa festiva i la problemàtica nocturna, que amb els concerts provoca l'insomni veïnal.
A banda del tradicional concurs de guarnició de carrers, que dóna forces premis, existeixen concursos més recents de guarnició de balcons i portals. Juntament amb això hi ha el pregó anteriorment mencionat que el realitza una personalitat relacionada amb el barri i tot tipus d'activitats per a gent de totes les edats.
Origen
La Festa Major de Gràcia ha estat relativament poc analitzada tant des del punt de vista històric com de l'antropològic o sociològic. És una festa relativament jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia. Un petit nucli de població pagesa, que en el segle XIX experimenta una mutació extraordinària com a vila d'artesans, obrers i petits comerciants. Dels 3.062 habitants el 1828, es passa a 61.935 el 1875.
Així, del patronatge agrícola de Sant Isidre el 15 de maig, es passa a una celebració festiva en torn del 15 d'agost. En aquest sentit, els historiadors no s'han posat d'acord si aquest nou patrocini és el de la Mare de Déu d'Agost, o un dia més tard, el 16 d'agost, Sant Roc.
Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet. Argumenta aquest historiador, que com a conseqüència del trasllat forçós per la destrucció del convent de franciscans del barri de Jesús: "...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex-convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..." [1]
Per contra un altre historiador, Pere Duart, explica com un record viscut, a la seva infantesa (a finals del segle XIX) que " ... un parell de mesos abans de la festa, cada diumenge es passava la caixeta, que en deien de Sant Roc, per tot el veïnat..." [2]
En qualsevol cas, la festivitat que es consolida a mitjans i finals del segle XIX, es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com ateneus o societats de ball.
Evolució
Podem distingir 6 etapes en la transformació festiva.
1820-1850
La primera, dels orígens fins el 1850, on els actes centrals estan entorn d'una banda dels balls tradicionals com ara el Ball d'en Serrallonga, el contrapàs, el llevant de taula o el Ball de deus; i de l'altra dels jocs de sortija a peu i a cavall. L'any 1850 amb la proclamació de Gràcia com a "Vila", es fan unes festes extraordinàries i la façana de l'Ajuntament es guarneix. Existeixen algunes referències d'envelats en aquest període, com l'aixecat pels "administradors de Nostra Senyora", l'any 1844 a la Plaça Llibertat.
1851-1890
La segona meitat del segle XIX, és la de la definició festiva. Les societats com ara "La Amistad Graciense", "Adonis", "Bella Hortensia", "Centro Graciense", o "Can Pioc", entre moltes altres guarneixen els seus jardins o aixequen envelats. Es tenen les primeres noticies de guarniment de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es té la noticia d'un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya, importen també part dels seus costums festius. Així cal assenyalar la participació d'una manera regular de Xiquets de Valls des de 1877, o d'altres de més esporàdiques com la presencia del tarlà del carrer Argenteria de Girona en el guarnit del carrer Alzina de l'any 1873.
Des de mitjans del segle XIX i fins ben entrat aquest segle es construeix un envelat a la llinda de Gràcia i els Camps Elisis del Passeig de Gràcia. Als anys 70 la societat "La Antigua de La Amistad", l'aixecava al pati de la fabrica dels xocolates Juncosa (actualment Jardinets de Gràcia).
1891-1920
Des del 1892 i fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republicà-federal, "La Banya Gracienca", construeix un recordat envelat a la cruïlla del carrer Còrsega i el Passeig de Gràcia.
D'altra banda s'inicien els concursos literaris sota l'impuls de l'Ateneu Gracienc, i l'any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. A partir del 1904 i durant més de dues dècades, el Casino Artesà organitza uns Jocs Florals que assoleixen un especial relleu.
En aquest període es consolida el guarniment de carrers com a element distintiu de la celebració. Destaquen els carrers Francesc Giner (Culebra), Llibertat, Martínez de la Rosa (Estrella) i Montmany; I les artèries principals, és a dir, el carrer Major i la Travessera. Queda el record de que en aquestes dècades es guarnien "quasi tots" els carrers, el que ha fet suposar en ocasions que serien més d'un centenar. És una dada poc demostrable més enllà del testimoni oral, doncs no tots els carrers imprimien programa de festes, no existia coordinadora o Federació de carrers. Les publicacions i programes genèrics, tan sols citen 30 o 40 carrers amb activitats.
1921-1936
Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del districte, són dels anys 20, però no és fins l'any 1935 que es té noticia de l'existència d'entitats coordinadores d'activitats. Així consta l'existència d'un "Comitè de Fires i Festes de Gràcia" impulsat per l'Associació d' Industrials i Comerciants de Gràcia, que tenia com a secretari a Josep Barrillón, i que organitzava un concurs de cartells i festivals benèfics. Tanmateix es gestionava del guarniment del carrer Gran, encomanat aquest 1935, a Adrià Gual i Salvador Alarma. L'any següent, és a dir el 1936, es constitueix la primera "Federació de Comissions de Festes de la Ex-Vila de Gràcia", presidida per Fidel Payà. Malauradament el pressupost per a festes d'aquell trist any, serviria per a construir refugis antiaeris.
1937-1977
Després del parèntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives, recolzades de ple per les noves autoritats, que probablement trobaven en aquest tipus de manifestació una ajuda cap a la normalització de la societat civil. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català és palesa en els programes i publicacions de l'època. Però les ganes d'expressió col·lectiva es canalitzen també amb els guarnits, que amb ironia, poc o molt, satiritzaven la situació. Encara es recorda, per exemple, l'enrenou provocat pel guarnit d'un carrer, ple de roba vella pensada, que es titulava "ropa vieja', en al·lusió a les "camisas viejas" falangistes. El resultat d'aquest estira i arronsa, és que augmenten el nombre de carrers i places guarnits, fins arribar als 70 carrers i 5 places el 1942. L'any 1950 fou també especialment assenyalat, ja que es commemorava el centenari de la declaració de Gràcia com a Vila independent. Aquest model festiu decau lentament, tanmateix com en molts altres llocs de Catalunya. Als anys 60 només es guarneixen dos envelats, i el nombre de carrers guarnits comença a disminuir, 40 als anys 40, 50 als anys 50, 20 als anys 60, fins arribar als 4 o 5 carrers guarnits en els anys 1977-78. Simultàniament a aquesta decadència, i sota l'impuls de les recents legalitzades Associacions de Veïns, Assemblees de Músics i d'actors, s'organitzen grans balls i espectacles gratuïts en places com ara La Virreina, amb un caràcter entre reivindicatiu i solidari.
1980-Actualitat
La darrera etapa és l'actual. Poc a poc, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Gràcia. L'Associació de Veïns i Veïnes de Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia. Avui dia, la Festa Major de Gràcia gaudeix d'una salut envejable, amb una gran voluntat de projecció i de consolidació.
Protocol festiu
El protocol festiu és llarg i complicat, ja que la Festa Major de Gràcia i la feina dels carrers i places que guarneixen dura tot un any. I la setmana de festa també és curulla d'actes i tradicions.
El calendari que es dóna és orientatiu, cada any pot variar i cada carrer l'adapta.
Agost
- Dia següent a l'acabament de la Festa Major: els carrers comencen a pensar en el guarnit i els actes de l'any següent.
Setembre
- Segona quinzena: els carrers comencen a convocar assemblees de veïns per rendir comptes, fer valoració de la festa passada i començar a preparar la propera. Si s'escau es renoven càrrecs. El procés pot durar fins finals de desembre.
Desembre
- Setmana de Nadal i Reis: La Federació Festa Major de Gràcia realitza els actes festius del cicle festiu nadalenc.
- Finals del mes: se sol tenir preparat el tema del guarnit, es comencen a preparar dissenys concrets i a realitzar proves i demanar pressupostos de material.
Gener
- Els carrers més decidits ja treballen el guarnit i la programació.
- El dissabte següent a Sant Antoni es realitzant els foguerons, diversos carrers hi participen.
Febrer
- Es participa en el Carnaval de Gràcia.
Abril
- Es convoca el concurs de cartells.
Maig
- El segon diumenge de maig es fa l'Aplec de la Sardana de Gràcia (que ja ha superat les 50 edicions).
Juny
- Es presenta el cartell guanyador.
Juliol
- 25 de juliol (Sant Jaume): tots els carrers i places pengen els pendons i banderes.
- Divendres mes proper al 25 de juliol: Presentació de la samarreta i acte públic a la plaça d'Orient (Plaça de la Vila).
Agost
- Divendres més proper a l'1 d'agost: Roda de premsa.
- Sopar de vigílies: Hi assisteixen veïns dels carrers federats, entitats i col·laboradors de la festa i autoritats. Acte de confraternització i trobada abans que comenci la Festa Major.
- Primers dies d'agost: S'ultimen els guarnits i es preparen els carrers (llums , tensors, tirans...)
Activitats
A part del concurs de carrers, cada any s'organitzen diferents activitats durant els set dies que dura la festa. Les més comunes són les actuacions castelleres (encapçalades pels Castellers de la Vila de Gràcia), els balls, els gegants, els àpats veïnals i els concerts.
Gegants de Gràcia
Els Gegants de Gràcia foren batejats el 1984.[3] Existeix un ball, el Toc de Gràcia que només és ballat per la Festa Major de Gràcia des del 2002), tot i que a la Festa Major del 2007 van estrenar un ball nou " El ball del Festeig" per commemorar el seus 25 anys a la Vila.[4]
Castellers
Les actuacions castelleres dins la Festa Major de Gràcia han esdevingut en els darrers anys un dels seus grans atractius. Presents especialment a partir del naixement de la colla local l'any 1997, any rere any s'han anat consolidant tres cites castelleres:
- La Baixada del Pilar: Els Castellers de la Vila de Gràcia baixen caminant un pilar de 4 des de la Plaça del Sol fins davant l'ajuntament de la Plaça de la Vila. Aquesta tradició, iniciada l'any 1998, aplega centenars de persones al llarg del recorregut per on passa el pilar. Se celebra el dia abans de la Diada Castellera de Festa Major.[5]
- Diada de Vigílies: Diada castellera nocturna on hi participa la colla de Gràcia més una altra de convidada. Se celebra des de l'any 2001 immediatament després de la Baixada del Pilar a la Plaça de la Vila.[6]
- Diada Castellera de Festa Major: Actuació gran de la Festa Major, on hi participen, a més de la colla local, dues colles convidades. Aquesta actuació ha vist l'aleta de castells com el 3 de 8 per sota, carregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 2001, o el 3 de 9 amb folre, descarregat pels Castellers de Vilafranca l'any 2002. Se celebra des de l'any 1998 el diumenge que segueix el 15 d'agost a la Plaça de la Vila.
Des de l'any 2001, els Castellers de la Vila de Gràcia són responsables del guarniment de la Plaça de la Vila de Gràcia.
Foc
El darrer dia de la Festa Major se celebra el correfoc amb la crema de les colles de Gràcia: La Colla Vella de Gràcia, la Diabòlica de Gràcia i la Malèfica del Coll, com a colles de diables, i del Drac de Gràcia. En acabar el correfoc es llegeixen els versots i s'encén el castell de focs.[7]
En la cultura popular
En una de les obres més reeixides de l'escriptora Mercè Rodoreda titulada La plaça del Diamant, la Colometa, protagonista de la noveŀla, coneix en l'envelat de la Plaça del Diamant durant les Festa Major de Gràcia el que seria el seu espòs més endavant, en Quimet.
Enllaços externs
Referències
- ↑ ("Visions Barcelonines, Muralles Enllà" p.37. Ed.Dalmau i Jover. 1956).
- ↑ (Butlletí del Club Excursionista de Gràcia, "Mai Enrera", 1930. Agost. No.67. p.97)
- ↑ Serchs i Serra, Jordi. Guia de l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia. Ajuntament de Barcelona, 1987, p.42.
- ↑ Video dels gegants i capgrossos de Gràcia durant la Cercavila de Festa Major del 2010
- ↑ Vídeo de la Baixada del pilar durant la Festa Major del 2008
- ↑ Vídeo d'un 2 de 7 a la Diada de Vigílies del 2010
- ↑ Vídeo del Correfoc de la festa Major del 2010