Fia-Faia
La Fia-Faia es una tradició nadalenca d'origen precristià que se celebra el 24 de desembre a la vila de Bagà i al poble de Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà. El 16 de novembre de 2010 fou declarada festa d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.[1]
La festa consisteix en la crema d'unes torxes, les faies, el capvespre de la nit de Nadal, a partir del tradicional "Toc d'Oració". Abans d'iniciar-se la crema general, s'encén una foguera a la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat a la població per un grup de fallaires en una vistosa davallada nocturna. Els portadors, en arribar, reparteixen el foc a la resta de fallaires.
Aquest moment s'acompanya pel següent càntic: Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia.
Orígens de la festa
La festa, d'arrels precristianes, es possiblement un ritual relacionat amb el solstici d'hivern. La Fia-Faia vindria a ser una pregària col·lectiva per tal d'aturar l'escurçament dels dies. L'inici de la tradició es desconegut, amb tot, es segur que aquesta celebració del solstici d'hivern i el naixement de Crist, se celebra a Bagà des de la constitució de la vila, a mitjans del segle XIV.[2]
Variants locals del ritus
Bagà
Al capvespre s'encén una foguera visible des de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. S'encenen les faies en i son dutes al poble (per l'anomenada carretera plana) Les faies son rebudes davant l'església. Al toc d'oració les faies son conduïdes a la Plaça Catalunya on son rebudes per la resta de "faiers", les faies dels quals son enceses. Amb les Faies a mig cremar aquestes son dutes pel carrer major fins a la plaça Porxada. Quan les faies son a punt de consumir-se son llençades formant petites fogueres. La mainada salta sobre les petites fogueres cridant Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia Amb la brasa que resta es fan torrades les quals son untades amb all i oli de codony.
Sant Julià de Cerdanyola
Al capvespre s'encén una foguera visible des de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. S'encenen les faies en i son dutes al poble (per l'anomenada carretera plana) Les faies son rebudes davant l'església. Al toc d'oració les faies son conduïdes a la Plaça Catalunya on són rebudes per la resta de "faiers", les faies dels quals s'encenen. Les faies son cremades a la plaça de l'església.
Les Faies
Les faies son fetes amb una herba anomenada Cephalaria leucanta, a la que s'hi atribueixen certs poders purificadors i que s'ha anat a recollir al bosc una setmana abans. L'herba es trenada formant unes toies de un a quatre metres de llarg i un gruix, de si fa o no fa, un pam (de 15 a 30 centímetres).
Etimologia
El terme "fia" prové del verb irregular fieri què, entre altres significats té els de "ésser produït", "celebrar-se", "tenir lloc", "acomplir-se un sacrifici, una festa als déus". El mot "faia" és possiblement una derivació de falla, branques seques, estelles o pila de matèria combustible que hom encén per fer claror o per anar a calar foc. Cal tenir en compte que en català antic el baganesos no empraven la lletra LL, substituint-la per la I. (vegeu iodització) [2]
Referències
- ↑ «Acord GOV/212/2010, de 16 de novembre, pel qual es declara festa patrimonial d'interès nacional la festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola». DOGC, {{#invoke:data|data_format|16 de novembre 2010|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ 2,0 2,1 «Festa de la fia-faia. El ritus del foc fecundador. Bagà (el Berguedà), nit del 24 de desembre» (php). Festes.org, {{#invoke:data|data_format|4 de març 2008|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].