Figa de moro
 | |||||||||
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Sinònims |
| ||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La figa de moro és el fruit d'una planta del gènere Opuntia, originària d'Amèrica però ara estesa per altres àrees del planeta.[1]
La planta té molts noms populars, figuera de pala o palera al País Valencià,[2] figuera d'Índia al Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa i l'Alguer, figuerassa, figuera de Maó a la Catalunya del Nord i figuera de pic a Eivissa.[3] El nom del gènere prové de la ciutat grega d'Opunt i l'epítet del binomi prové del llatí ficus indica 'figuera de l'Índia', encara que no prové de l'Índia, sinó de Mèxic.
Està catalogada com a espècie exòtica invasora al territori espanyol de la península Ibèrica i les Illes Balears. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[4]
Morfologia
_flowering_at_Secunderabad,_AP_W_IMG_6673.jpg)
És un arbust de tiges carnoses, molt ramificat, amb les branques constituïdes per articles de forma el·líptica, aplanats, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d'amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta els cladodis prenen la funció fotosintetitzadora, ja que les fulles són molt menudes, d'uns 3 mm, i cauen aviat. En el seu lloc, dins una petita àrea circular, apareixen les espines, 1 o 2, llargues i rígides, envoltades d'altres de molt petites, fines i corbades, que gairebé no es veuen però que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell.
Les flors van del color groc al vermell passant per tota una gamma dels taronges. Són grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals. La floració s'esdevé entre maig i juliol.
El fruit, anomenat figa de moro (o figa de pala), és una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, vermellosa quan és madura i comestible, de gust suau i apreciada com a postre refrescant. La fructificació es fa entre els mesos de juny i agost.
Localització
La figuera de moro és originària dels deserts del nord de Mèxic,[5] on es coneix com a nopal. S'ha estès a altres parts del planeta per l'acció de l'home.
Actualment es troba plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a gairebé tot el litoral mediterrani. Als Països Catalans ha esdevingut subespontània des de la costa nord fins al migjorn valencià. És comuna a les Illes Balears. Figura a la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa.[6][7]
Ús
Les figues de moro es cullen a la darreria de l'estiu i a la tardor. Cal anar proveït de guants per a fer-ne la collita. Un cop pelades, es mengen fresques, però també se'n prepara xarop i arrop, formes en què s'eviten els pinyols. A Mèxic, on l'anomenen nopal, se'n mengen també les pales tendres.[5]
Un altre ús, que motivà en gran part la difusió a les Canàries, el Nord d'Àfrica i el Mediterrani, és la cria de cotxinilles per a la producció d'un pigment vermell, el carmí, utilitzat entre altres coses com a colorant alimentari.[8]
Origen
La figuera de moro (Opuntia ficus-indica), coneguda a Mèxic com a nopal, va arribar a Espanya a inicis del segle XVI (entre 1548 i 1570) a través de les expedicions dels colonitzadors des del Nou Món.
Motiu de la introducció
• El tint vermell: El principal objectiu de portar-la no va ser alimentari, sinó per cultivar-hi la cotxinilla del carmí (Dactylopius coccus), un insecte paràsit amb què es fabricava un apreciat tint vermell natural d'alta demanda en aquella època.
Simbologia
La importància cultural del nopal a la Història de Mèxic|història mexicana] es reflecteix fins i tot en la presència d'aquesta planta en l'Escut de Mèxic|escut] i la Bandera de Mèxic|bandera del país], que inclouen la representació d'un nopal sobre el qual una àguila devora a una serp, arrelat en una petita .
Aquesta planta és part de la mitologia mexica, en la qual es considera com la planta de la vida, ja que aparentment mai mor, ja que en assecar-se pot donar vida a una nova planta.Plantilla:Cr
Segons els mites mexicas, el primer nopal va néixer del cor de Copil, el fill de Malinalxóchitl, qui, en tractar de venjar-se del seu oncle Huitzilopochtli per deixar sola a la seva mare, va ser manat a matar per est. després fos enterrat en uns penyals. L'endemà va aparèixer el primer nopal: amb espines de valent guerrer i flors d'un fill que defensa la seva mare.
Noms en altres llocs
1. Català: figa de moro
L'adjectiu de moro s'inscriu en una tradició europea de batejar productes exòtics o adaptats a climes secs amb referències al Nord d'Àfrica o al món islàmic (compareu amb blat de moro). La planta és originària d'Amèrica [citation:2], però la seva associació amb paisatges àrids va afavorir aquest nom quan es va difondre per la Península. El Diccionari de l'IEC recull figuera de moro i figuera de pala com a sinònims, i figa de moro per al fruit [citation:7][citation:5].
2. Valencià: palera / figa de palera
Palera designa la planta, i figa de palera el fruit. El motiu és descriptiu: els artells aplanats i carnosos del cactus (cladodis) recorden una pala. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua recull figuera de pala (o de moro) com a sinònim de palera [citation:8]. Aquesta denominació és viva al País Valencià i coincideix amb la imatge visual de la planta [citation:11].
3. Castellà: higo chumbo
El terme chumbo no té un origen del tot clar. Una hipòtesi el fa derivar del portuguès chumbo ('plom'), per analogia amb el color grisenc de la pela d'algunes varietats [citation:12]. Una altra el relaciona amb veus indígenes del Carib, si bé els cronistes del segle XVI com Sahagún o Acosta no empren chumbo, sinó tuna i nochtli per al fruit, i nopal per a la planta [citation:1][citation:14]. La RAE recull actualment higo chumbo com a sinònim de higo de tuna o higo de pala [citation:17].
4. Xinès: figa de camell (骆驼果 / 骆驼桃)
La planta no és autòctona de la Xina, però s'ha naturalitzat en zones àrides. La associació popular amb el camell respon a un fet observable: els camells mengen cactus i els seus fruits malgrat les espines, gràcies als llavis durs i a les papil·les carnoses de la boca. Qui ha vist un camell cruspir-se una figuera de moro al desert —per exemple al Gobi— associa immediatament el fruit amb l'animal. Aquest testimoni directe d'ús popular (recollit oralment) explica per què el nom 骆驼果 circula malgrat no ser el nom estàndard. El nom formal més habitual és 仙人掌果 (Xiānrénzhǎng guǒ), literalment 'fruit de la palma de l'immortal'.
5. Altres llengües (noms populars, no científics)
A continuació, una taula ampliada amb noms populars documentats en fonts lexicogràfiques i botàniques:
| Llengua / Varietat | Nom popular del fruit | Nom de la planta (si és diferent) | Motivació o nota |
|---|---|---|---|
| Castellà | higo chumbo, higo de tuna, tuna | chumbera, tunera, nopal | Chumbo d'etimologia discutida; tuna prové de veus caribenyes [citation:4][citation:17] |
| Català (general) | figa de moro, figa de pala | figuera de moro, figuera de pala | Associació amb el Nord d'Àfrica / forma de pala [citation:7] |
| Valencià | figa de palera (o figa de pala) | palera | Descripció visual dels artells [citation:8][citation:11] |
| Castellà (Mèxic) | tuna | nopal | Del nàhuatl nochtli (fruit) i nopalli (planta) [citation:1][citation:24] |
| Anglès | prickly pear, Indian fig, cactus pear | prickly pear cactus | 'Pera espinosa' [citation:24] |
| Francès | figue de Barbarie | figuier de Barbarie | Referència al Magrib / Barbària [citation:24] |
| Italià | fico d'India | fichindindia | 'Figa de l'Índia' [citation:24] |
| Portuguès | figo da Índia, figo da Barbária | figueira da Índia | [citation:24] |
| Alemany | indische Feige, Kaktusfeige | Feigenkaktus | 'Figa índica' / 'figa de cactus' [citation:24] |
| Neerlandès | cactusvijg | vijgcactus | 'Figa de cactus' [citation:24] |
| Grec (modern) | φραγκοσύκι (frangosíki) | φραγκοσυκιά | Literalment 'figa franca' [citation:24] |
| Romanès | smochină chumbo | cactus | Manlleu del castellà chumbo [citation:22] |
| Nàhuatl | nochtli | nopalli | Noms originaris documentats al segle XVI [citation:1] |
| Xinès (formal) | 仙人掌果 (Xiānrénzhǎng guǒ) | 仙人掌 | 'Fruit de la palma de l'immortal' |
| Xinès (popular, segons tradició oral) | 骆驼果 / 骆驼桃 (luòtuo guǒ / luòtuo táo) | — | 'Fruit / préssec de camell'; associació amb el desert |
Detalls etimològics
El terme «chumbo» no té un origen indígena caribeny demostrat de manera concloent; també existeix la hipòtesi que el vincula amb la paraula portuguesa per a «plom» (*chumbo*). A les cròniques del segle XVI, els termes que s'utilitzaven realment eren *tuna*, *nochtli* o *nopal*.
Exemples lingüístics addicionals: l'anglès *prickly pear*, el francès *figue de Barbarie*, l'italià *fico d'India*, el portuguès *figo da Índia*, l'alemany *Kaktusfeige*, el grec *φραγκοσύκι* (fragkosyki), el romanès *smochină chumbo* i el nàhuatl *nochtli*, entre d'altres.
Aclariment sobre la incertesa: No s'ha trobat cap prova documental directa dels termes col·loquials xinesos «fruita de camell» (*luòtuó guǒ*) o «préssec camell» (*luòtuó táo*). Per tant, el text manté la vostra caracterització original d'aquests termes com a part de la «tradició popular/oral», perquè els camells el mengen amb punxes i tot, tot indicant que el nom formal és «fruita de cactus» (*xiānrénzhǎng guǒ*). Si disposeu d'alguna font per a aquests termes col·loquials xinesos, no dubteu a afegir-hi una nota a peu de pàgina.
Bibliografia
- Duran, Núria; Morguí, Mercè; Sallés, Mercè. Plantes silvestres comestibles. Barcelona: ECSA, juny del 2004, p. 84 (Pòrtic Natura, núm. 20). ISBN 84-7306-467-4.
Referències
- ↑ «Figa de moro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «palera». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Figa de moro». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
- ↑ 5,0 5,1 Folch, Ramon [et al.].. Biosfera. 4. Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A., 1977. ISBN 84-7739-555-1.
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 20.
- ↑ Folch, Ramon [et al.].. Biosfera. 6. Selves temperades. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, S.A., 1977, p. 311. ISBN 84-7739-555-1.
