Filmoteca de Catalunya

Entrada a la nova seu del Raval.

La Filmoteca de Catalunya és un arxiu de cinema gestionat per la Generalitat de Catalunya des de 1981 que es dedica a la preservació de material fílmic i a la difusió de pel·lícules i documentals. La seva seu principal, on es troben les oficines i la biblioteca de cinema, es troba a la plaça de Salvador Seguí, 1-9, al barri del Raval de Barcelona, i fou inaugurada el 19 de febrer de 2012. L'arxiu de la filmoteca es troba a la Gran Via de les Corts Catalanes, 184, baixos, a la mateixa ciutat, però l'any 2013 té prevista obrir una nova seu al Parc Audiovisual de Catalunya (Terrassa).

Història

L'origen de l'actual Filmoteca se situa en la delegació a Barcelona dels serveis de la Filmoteca Nacional Española, oberta el 1963, que van ser traspassats a la Generalitat el 1981. Des de llavors està gestionada pel Departament de Cultura, a través de diferents organismes.

La primera seu de la sala de projeccions de la Filmoteca de Catalunya va ser a la Travessera de Gràcia. El 1991 la Filmoteca es va traslladar a uns antics cinemes del barri de Sarrià, els Cinemes Aquitània, espai que havien d'ocupar temporalment però que van fer servir durant 20 anys, i per on van passar unes 100.000 persones anualment.

Nova seu

Construcció de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al barri del Raval de Barcelona.

Des de l'any 2000 existia el projecte de traslladar-la al barri del Raval, on finalment la seu de la Filmoteca es va obrir el febrer de 2012. També té seus de sales de projecció concertades a Vic, Girona, Terrassa, Tarragona, Olot, Manresa i Lleida.

El 2002 la institució es va adscriure a l'Institut Català de les Empreses Culturals.

El 2004 el projecte va sortir a concurs i es va escollir una proposta de Josep Lluís Mateo, també autor del Centre de Convencions del Fòrum. El nou edifici té 6 plantes, amb una superfície total de més de 6.000 metres quadrats i amb un pressupost de 11,8 milions d'euros.

L'inici de la construcció de l'edifici, en ple centre del barceloní barri del Raval es va demorar, fins el punt que la primera pedra no es va posar fins al 2007. El llavors vice-president, Josep-Lluís Carod Rovira, va al·legar que s'havien hagut de resoldre diversos tràmits burocràtics.

Mentre s'estaven fent les obres dels fonaments de l'edifici, el 2008 es van trobar objectes de ceràmica de l'Edat del Bronze. Més endavant es trobarien també les restes d'una dona neolítica i de la Galera, una antiga presó del segle XVII. Totes aquestes troballes, en conjunt, van endarrerir les obres aproximadament un any i van elevar el seu cost en 1,5 milions d'euros.

El 2010 es va nomenar Esteve Riambau com a nou director de la institució, mitjançant un concurs públic, i el juny de 2011 es va nomenar Octavi Martí, com a director adjunt.

Durant l'estiu de 2011 van produir-se diversos imprevistos en la construcció de l'edifici. No s'havia previst la connexió del mateix a la xarxa elèctrica local, i a més es va produir diverses filtracions d'aigua.

Inauguració

El 21 de novembre de 2011 es va realitzar l'última projecció a la Sala Aquitània, en espera d'un imminent trasllat a la seu del Raval, que es va retardar una mica per adequar l'espai urbà de la plaça Salvador Seguí.

La nova seu va obrir les seves portes finalment el 19 de febrer de 2012, amb una jornada de portes obertes i projeccions gratuïtes, i va ser inaugurada el dia següent, amb una retrospectiva de Bigas Luna i una exposició sobre la Guerra Civil Espanyola, entre d'altres cicles.

Increment de seguidors

Des de la seva nova inauguració, més de 33.000 espectadors han assistit a les projeccions que la Filmoteca de Catalunya ha programat a la nova seu del Raval, entre el passat 21 de febrer, fins al 30 d’abril. Aquesta xifra, corresponent a les deu primeres setmanes d’activitat, equival a un augment del 70% del públic que, durant el mateix període de temps, l’any passat va acudir a l’antiga sala de l’Avinguda de Sarrià.

L’increment de públic a les projeccions també ha repercutit sobre les altres ofertes de la nova seu de la Filmoteca. Més d’un miler de persones han vist l’exposició “Imatges confrontades: La guerra civil i el cinema”, diversos col·lectius han fet visites guiades i 2.000 alumnes han assistit a les sessions matinals de Filmoteca per a les Escoles. La Biblioteca del Cinema, ubicada al mateix edifici, ha lliurat més de 400 nous carnets d’utilització dels serveis de consulta i préstec.

Característiques

Totes les projeccions solen realitzar-se en versió original amb subtítols, i a preus populars. Els dissabtes a les 17:00 h i els diumenges a les 16:30 es realitzen projeccions destinades al públic infantil. La Filmoteca també manté un programa anual anomenat "Filmoteca per a les escoles" que permet a infants i joves de 0 a 18 anys i als seus mestres assistir a sessions matinals de cinema complementades amb diverses activitats pedagògiques a l’entorn de les projeccions. Una altra activitat acadèmica és l'Aula de Cinema, una invitació als estudiants de diverses universitats catalanes i al públic no universitari per redescobrir la història del setè art en 30 sessions.

Arxiu

La Filmoteca de Catalunya és un arxiu de cinema gestionat per la Generalitat de Catalunya des de 1981 que es dedica a la preservació de material fílmic i a la difusió de pel·lícules i documentals. Es troba dins de l'organització de la Filmoteca de Catalunya, que depèn de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i aquest del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El Centre de Conservació i Restauració (l'arxiu) de la Filmoteca de Catalunya és a la Gran Via de les Corts Catalanes, 184, baixos, a la mateixa ciutat, però durant l'any 2013 té prevista obrir una nova seu al Parc Audiovisual de Terrassa

Funcions

Interior del hall de la Filmoteca

Poden dividir-se en quatre tasques arxivístiques ben diferenciades:

• Conservació: La Filmoteca disposa dels equipaments, la tecnologia i els estris pertinents a l'especificitat del suport cinematogràfic per tal de poder adequar-se a la diversitat de suports i emulsions que la indústria audiovisual ha fabricat al llarg dels anys per garantir la conservació del patrimoni cinematogràfic a les generacions futures. S'ha de fer una clara distinció entre:

La conservació activa: Revisió i inspecció dels documents fílmics per tal d'avaluar les seves característiques tècniques i el seu estat físic i químic per tal de poder fer les diferents intervencions d'adequació, neteja i / o tractament que requereixi cada material. La conservació passiva: Situació dels materials cinematogràfics en les càmeres de conservació, dotades de control de temperatura i humitat per tal d'optimitzar i allargar la seva conservació.

• Recuperació: Promoció d'iniciatives, col·laboracions i polítiques que han d'afavorir la conservació del patrimoni audiovisual català. Mitjançant les ordres de subvenció de l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals), es propicia que les noves produccions audiovisuals catalanes lliurin materials de conservació a l'Arxiu.

S'intenta facilitar i afavorir els dipòsits i/o donacions d'empreses, institucions, organismes, particulars, etc dels seus fons fílmics a l'arxiu. S'assessora i s'ajuda a totes aquelles institucions públiques o privades que tenen fons fílmics a prendre consciència de la fragilitat del suport cinematogràfic perquè adoptin les mesures pertinents per a la seva correcta conservació.

• Preservació i/o restauració: "Telecinar" els films a suport videogràfic per evitar la seva manipulació i facilitar la seva consulta. Copiar les pel·lícules amb degradació física o química a altres suports cinematogràfics, respectant els codis ètics

de restauració, és a dir, mantenint el film el més proper possible a l'obra que van fer els autors en el moment de la seva creació.

• Catalogació: Identificar els documents cinematogràfics amb el títol, autors, productors, intèrprets, nacionalitat, dates i el buidatge del contingut, perquè cada film es pugui reconèixer de manera inequívoca i que no es confongui amb altres amb el mateix títol, diferents versions,etc.

Instal·lacions

• 5 sales de visionat en formats de 35mm, 16mm, 9,5mm i 8mm.
• 1 cabina de visionat en suport vídeo i digital per les consultes externes.
• 4 taules de repàs i adequació dels documents cinematogràfics.
• 1 telecine de 35mm i 16mm per passar les imatges a suport videogràfic.
• 1 sistema de canvis de formats videogràfics analògics i digitals.
• 3 escàners fotogràfics per digitalitzar els fons de fotografies de cinema.
• 1 escàner fotogràfic d'alta resolució per a la restauració de pel·lícules primitives.
• 4 neveres de conservació amb control de temperatura i humitat.
• 2 ordinadors per a consulta de la base de dades per les recerques externes.

Estructura i Fons

Des de 1998, el Centre de Conservació i Restauració s'ubica a l'edifici de la Campana, a Barcelona. Amb la resta d'àrees que la composen, la Filmoteca presenta una estructura descentralitzada: l'àrea de difusió, amb les sales de projeccions i les oficines, i l'area de documentació, la Biblioteca, es troben al Raval, a la Plaça Salvador Seguí, 1-9 L'arxiu compta amb uns 47.000 documents audiovisuals (21.000 títols,aproximadament) en diversos suports: 38.000 pel·lícules cinematogràfiques (en 35mm, 16mm, 8mm i 9'5 mm) i uns 9.000 vídeos (VHS, betacam, DVD, discs durs, etc). A més s'ha d'afegir una important col·lecció de negatius de fotografies en fase de catalogació.

Els dipositants poden ser de diferents tipus:

• Empreses: No necessàriament relacionades amb el món del cinema. Solen ser productores o distribuïdores, encara que també poden ser empreses que han acumulat un important fons cinematogràfic que no poden conservar en condicions.
• Institucions: entitats semblants al cas anterior, però de caràcter públic i no lucratiu.
• Particulars: col·leccionistes privats i/o cineastes. Els seus dipòsits inclouen tan clàssics recuperats per ells mateixos i que cedeixen per a la seva conservació, com pel·lícules filmades per ells mateixos.

Un cop establert el contacte entre ambdues personalitats, l'entrada del material a l'arxiu pot seguir diferents tipologies jurídiques:

• Dipòsits: el fons custodiat a l'arxiu continua essent propietat del dipositari
• Donacions: com el cas anterior, però els drets de propietat sobre les còpies són ostentats per la Filmoteca; el dipositari ha fet donació, renunciant al material.
• Entregues obligatòries: tots els films que reben subvenció de l'ICIC han de ser dipositats per la productora en l'arxiu que rep la custòdia de conservació.
• Compres: directes de l'arxiu o de la Filmoteca per diferents motius. Poden ser acords amb col·leccionistes, o títols que la Filmoteca ha adquirit per a la projecció i exhibició a la sala. És una forma d'entrada de material molt excepcional.
• Obsequis i intercanvis: entrades de material com a resultat de canvis, intercanvis i / o col·laboracions amb altres filmoteques.
• Treballs de preservació i restauració: efectuats des de la pròpia Filmoteca. Per tal de complir amb l'objectiu principal de la Filmoteca, és a dir, preservar, es duu a terme una tasca selectiva de preservació i restauració d'algunes còpies, procés que pot culminar en un nou tiratge en un laboratori cinematogràfic.

Difusió

L'arxiu ha editat tres catàlegs corresponents al seu fons de pel·lícules en suport de nitrat de cel·lulosa, amb el títol "Fons de nitrats de la Filmoteca", en CD-ROM; una sèrie de monografies centrades en els pioners del cinema català i, més recentment, la col·lecció "Cineastes", dedicada a fer un exhaustiu repàs per la biografia i filmografia d'autors destacats, i que ja compte amb deu volums. També destaquen edicions en DVD de restauracions impulsades o realitzades a la pròpia Filmoteca, pel·lícules d'especial valor històric, com "Gent i paisatge de Catalunya" o el serial "La secta dels misteriosos" donat per perdut fins fa poc, i és que un dels punts forts, tractant-se d'una filmoteca, és la restauració dels propis fons en suports cinematogràfics a partir de nitrats originals, dels pocs que han arribat fins als nostres dies. En aquest sentit s'ha dut a bon terme el projecte de restauració digital, destacant la restauració d'alguns títols del cinema primitiu espanyol, o inèdits de Georges Méliès.

Repositori digital

El maig de 2013 la Filmoteca de Catalunya va posar en marxa un nou Repositori digital, que permet consultar en línia els fons gràfics i documentals de la Biblioteca del Cinema d'aquesta institució catalana. Entre els fons que són consultables hi ha: fotografies, cartells, programes de mà, cartelleres, revistes catalanes històriques de cinema, llibres, guions, novel·les cinematogràfiques i fons personals i d'empresa. Els continguts s'aniran enriquint progressivament amb altres materials documentals i bibliogràfics. Entre els fons més destacats de la Biblioteca, hi ha les revistes Arte y Cinematografia, El Cine, Mundo Cinematográfico o Popular Film, publicades abans de la Guerra Civil; els fons patrimonials d'Adrià Gual i els germans Baños; cartells de Macari; fotografies de l'estudi Sabaté, i llibres editats durant la primera meitat del segle XX.

El Repositori digital de la Filmoteca de Catalunya té com a objectius recollir, difondre i preservar el patrimoni digital cinematogràfic de la Filmoteca de Catalunya.

Bibliografia

• Real Decret 1010/1981, de 27 de febrer sobre traspàs de funcions i serveis del Ministeri de Cultura a la Generalitat de Catalunya
• Funcions de la Filmoteca de Catalunya

Enllaços externs

• Web de la Filmoteca de Catalunya
• Parc Audiovisual de Catalunya, situat a Terrassa, on l'any 2011 hi haurà l'Arxiu de la Filmoteca.
• Federació Internacional d'Arxius Fílmics

{{#coordinates:41 | 22 | 36,33 | N | 2 | 10 | 32,67 | E | type:landmark_region:ES-CT | primary|name= }}