Filosofia medieval
| Antiga Medieval Moderna Contemporània |
| Vegeu també |
|
S'anomena filosofia medieval a la que es desenvolupa a Occident durant l'edat mitjana, des de la fi de l'edat antiga, amb la caiguda de l'imperi Romà d'Occident (476), fins al sorgiment del Renaixement, amb la caiguda de Constantinoble l'any 1453. Es tracta d'un llarg període caracteritzat per importants esdeveniments històrics, socials, polítics i culturals. De la mà de l'Església comença la construcció d'un saber unitari amb el dogma cristià com a principi i fi de reflexió.
A grans trets, la filosofia medieval està caracteritzada per la recepció de la filosofia hel·lènica (i especialment, del neoplatonisme) en els àmbits cultes de les societats cristianes, islàmiques i jueves, i també per l'adaptació de la filosofia al marc propi de cada religió monoteista.
Aquest procés es duu a terme de forma progressiva, mitjançant els debats intel·lectuals més importants de l'època: les relacions entre filosofia i teologia, o entre raó i fe, l'estatut ontològic de les formes (problema dels universals), l'eternitat o temporalitat del món, l'abast de l'omnipotència divina, o l'estatut de l'intel·lecte humà i de la seva capacitat per conèixer Déu i el món.
Característiques generals
- Tota la filosofia medieval té caràcter religiós i la majoria de filòsofs són teòlegs.
- Agustí d'Hipona aporta els fonaments de la teologia i l'antropologia cristianes.
- La relació entre la fe religiosa i la raó, les demostracions de l'existència de Déu i el problema dels universals ocuparan bona part del treball filosòfic. Paral·lel amb aquesta qüestió, poc a poc, anant contra les teories realistes que defensen l'existència dels Universals, es va imposant poc a poc el nominalisme, que els nega explícitament.
- L'aristotelisme s'imposa com a paradigma filosòfic i científic a partir del segle XIII. En l'adopció parcial de l'aristotelisme per part del cristianisme són importants Averrois i Tomàs d'Aquino, entre d'altres.
- En tota l'edat mitjana predominen, en l'astronomia, les teories geocèntriques d'Aristòtil, Eudox de Cnidos i el matemàtic Ptolomeu; es pot dir que, fins ja passada l'edat mitjana amb Copèrnic i Galileu, no es van deixar enrere definitivament les anacròniques (i bastant anticientífiques) opinions sobre l'astronomia i el moviment dels planetes.
Períodes de la filosofia medieval
Escoles i corrents
Taula cronològica de filòsofs de l'edat mitjana
<timeline> Preset = TimeHorizontal_AutoPlaceBars_UnitYear ImageSize = width:800
Colors =
id:canvas value:rgb(0.97,0.97,0.97) id:grid1 value:rgb(0.86,0.86,0.86) id:grid2 value:gray(0.8) id:transicio value:dullyellow legend:Transició id:islamics value:limegreen legend:Filosofia_islàmica id:jueus value:coral legend:Filosofia_jueva id:dialectics value:skyblue legend:Primera_escolàstica id:escolastics value:powderblue2 legend:Escolàstica id:averroistes value:orange legend:Averroisme_llatí id:final value:oceanblue legend:Escolàstica_tardana id:bars value:rgb(1,1,0.6) legend:Altres
BackgroundColors = canvas:canvas
Period = from:380 till:1400 ScaleMajor = unit:year increment:50 start:400 gridcolor:grid1 Legend = columns:2 left:50 top:100 columnwidth:150
LineData =
at:800 color:grid2 layer:back at:1050 color:grid2 layer:back at:1277 color:grid2 layer:back
BarData=
barset:Filòsofs
Define $bold = fontsize:M shift:(10,-7) Define $dx = -15 # per moure el text a la dreta de la barra
PlotData=
- set defaults
width:15 fontsize:S textcolor:black align:left anchor:from shift:(10,-4) color:bars
barset:Filòsofs
from:380 till:430 color:transicio fontsize:M text:"Agustí d'Hipona" #des de 354 from:480 till:524 color:transicio text:"Boeci" from:490 till:570 color:transicio text:"Joan Filopò" #prou rellevant? barset:break from:801 till:873 color:islamics text:"Al-Kindi" #no hi ha article from:815 till:877 fontsize:M text:"Escot Eriúgena" from:865 till:925 color:islamics text:"Al-Razi" #no hi ha article from:870 till:950 color:islamics text:"Al-Farabi" from:980 till:1037 color:islamics text:"Avicena" from:1021 till:1058 color:jueus text:"Ibn Gabirol" from:1034 till:1109 color:dialectics text:"Anselm" from:1050 till:1122 color:dialectics text:"Roscelin" from:1058 till:1111 color:islamics text:"Al-Gazzali" from:1079 till:1142 color:dialectics fontsize:M text:"Pere Abelard" from:1080 till:1138 color:islamics text:"Avempace" barset:break from:1098 till:1179 color:dialectics text:"Hildegarda" from:1100 till:1160 color:dialectics text:"Pere Llombard" from:1110 till:1180 color:jueus text:"Abraham ibn Daud" #no hi ha article from:1110 till:1185 color:islamics text:"Ibn Tufayl" from:1126 till:1198 color:islamics fontsize:M text:"Averrois" from:1135 till:1204 color:jueus text:"Maimònides" from:1175 till:1253 color:escolastics text:"Grosseteste" #no hi ha article from:1193 till:1280 color:escolastics text:"Albert Magne" from:1214 till:1294 color:escolastics text:"Bacon" from:1221 till:1274 color:escolastics fontsize:M text:"Aquino" from:1225 till:1274 color:escolastics text:"Bonaventura" barset:break from:1232 till:1315 color:escolastics text:"Ramon Llull" from:1240 till:1280 color:averroistes text:"Siger de Brabant" from:1250 till:1290 color:averroistes text:"Boeci de Dàcia" #naix/mort? from:1260 till:1328 color:final text:"Mestre Eckhart" from:1266 till:1308 color:final text:"Duns Escot" from:1270 till:1342 color:averroistes text:"Marsili de Pàdua" from:1288 till:1344 color:jueus text:"Gersònides" #no hi ha article from:1288 till:1348 color:final fontsize:M text:"Occam" from:1300 till:1358 color:final text:"Jean Buridan" #no hi ha article from:1340 till:1400 color:jueus shift:($dx,-5) text:"Hasdai Crescas" #no hi ha article. Fins el 1411.
</timeline>
Fet destacable
Aparició de la universitat (segle XII).
Vegeu també
Enllaços externs