Vés al contingut

Flamenc del Carib

De Viki.cat
Infotaula d'ésser viuFlamenc del Carib
P2348 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q494756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q83093 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q756 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q7211 ⧼Translate-taction-translate⧽
'''''
Q863247 ⧼Translate-taction-translate⧽
Q13557414 ⧼Translate-taction-translate⧽
Distribució
Q322481 ⧼Translate-taction-translate⧽

El Flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber) és una espècie de flamenc gran, molt relacionat amb el flamenc rosat i el xilè. És l'únic flamenc nadiu de l'Amèrica del Nord.

Descripció

  • Fa una llargària de 120 – 140 cm.
  • Els mascles pesen uns 2,8 kg, i 2,2 kg les femelles.
  • La major part del plomatge es rosat, amb un to molt més fort que el del flamenc rosat. Les plomes de cobertura són roges, i les rèmiges primàries i secundàries negres.
  • El bec és blanc i rosa, amb la punta negra.
  • Les potes són completament de color rosa.

Hàbitat i distribució

El seu hàbitat preferit és l'habitual en la família: llacunes salades, aiguamolls i llacs salobres costaners o interiors. Viu a les Illes Galápagos, zona costanera de Colòmbia i Veneçuela i illes properes, nord de les Guaianes i Brasil. Península de Yucatán, a Mèxic, i al Carib Septentrional, a les Bahames, la Hispaniola, Cuba i les Illes Turks i Caicos. Albiraments al sud de Florida es consideren animals captius escapats, però també poden arribar aus fins els Everglades des de la Península del Yucatán i també, en altres casos, autèntics divagants des de Cuba.

Taxonomia

Antany es considerava conespecífic amb el flamenc rosat i el xilè, especialment amb el primer. Avui es consideren tres espècies diferents.

Reproducció

Com les altres espècies de flamenc, pon un ou blanc sobre una base de fang, entre maig i agost covant-lo durant 28 a 32 dies. Ambdós pares tenen cura dels joves durant un període de fins 6 anys, en que arriben a la maduresa sexual.

Alimentació

S¡alimenta de larves aquàtiques i crustacis que filtra del fang amb el seu especialitzat bec.

Hàbits

No són autèntics migradors, però desenvolupen moviments relacionats amb la cria i la cerca d'aliment. La població de les illes Galápagos és sedentària. La longevitat és d'uns 40 anys, una de les més llargues entre les aus. [1]

Referències

  1. ↑ IUCN (anglès)

Bibliografia

  • Blake, E. R., 1977. Manual of Neotropical Birds. Vol. 1. University of Chicago Press. 674 p.
  • Kahl, M. P., 1975: Distribution and numbers. A: Flamingos, Kear, J. i Duplaix-Hall, N. (editors). T. i A. D. Poyser Ltd. Berkhampstead. 246 p.

Enllaços externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.