Flamenca
Flamenca o Roman de Flamenca és una novel·la anònima occitana, atribuïda sovint a Arnaud de Carcassés, escrita entre 1240 i 1270 a la Roergue. Només es conserva un fragment de 8.095 versos a Carcassona. L'autor devia ser un clergue, potser relacionat amb la família de Ròcafuèlh i l'abadia de Nant.
L'acció transcórre el 1223-1227 amb personatges reals. Flamenca, filla del comte Guiu de Nemours, que es casa amb Archambault d'Alvèrnia, però el seu marit la tanca en una torre a Borbon per gelosia. El bell Guillem de Nevers planeja deslliurar-la, i per això es tonsura per a poder veure-la, de manera que mantenen durant un temps amors clandestins. Després Guillem marxa a Flandes per a adquirir glòria de cavaller, i torna a Borbon en un torneig de Pasqua el 1227. El final de la novel·la s'ha perdut.
El text és d'una mundanalitat sorprenent per l'època: amors a missa sota disfressa de clergue, cosa mai vista en literatura aleshores. Mostra l'adulteri com a càstig per la gelosia. La qualitat de clergue no és obstacle per a l'amor, i descriu el comportament habitual en el segle XIII, però ja no és amor cortesà, sinó amor cavalleresc, més proper a la temàtica de les novel·les de llengua d'oïl, però amb forta influència occitana. Mostra influència de l' Ars Amandi d'Ovidi i del Roman de la Rose de Guillaume de Lorris.
Sovint es considera aquesta obra com a la joia de la literatura narrativa occitana i una de les novel·les més valuoses de la literatura europea anterior al renaixement. S'ha traduït Flamenca a moltes llengües.
Enllaços externs
Referències
- Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.