Foci de Tir

Foci de Tir (Photius, Phócios Φώτιος) fou bisbe de Tir, succeint al deposat Ireneu el 448 (havia estat deposat pel concili d'Efes el 449 o be en aquest s'havia confirmat una deposició prèvia).

Fou un dels jutges nomenats per Teodosi II per escoltar els càrrecs contra Ibes, bisbe d'Emesa, juntament amb Eustaci de Beirut i Urani d'Himera d'Osroene. Ibes fou absolt. Foci va ser present al concili d'Efes del 449. Per aquest temps Eustaci, bibes de Beirut, va aconseguir un decret imperial que erigia la seva seu en metropolitana, i això el va enfrontar a Foci. Eustaci va tenir el suport de Anatoli de Constantinoble i Màxim d'Antioquia i va aconseguir incorporar alguns bisbats que abans depenien de Tir. Més tard la jurisdicció fou retornada a Foci i al bisbat de Tir pel concili de Calcedònia del 451. En aquest concili Foci va votar que Teodoret era ortodox en els seus plantejaments i havia de ser restaurat.

Va deixar escrit Δεήσεις, Preces s. Supplex Libellus