Font oral
Font oral és la font documental que no està fixada en un escrit o suport, però que pot utilitzar-se per la reconstrucció de la historia.
La quasi totalitat dels sers humans de tot el món han estat analfabets arreu de les èpoques històriques, limitant-se l'ús de l'escriptura a minories cultes, com el clergat o els escribes. A Europa i Amèrica, la invenció de l'Impremta i la Reforma protestant (que insistia en el valor de la lectura de la Bíblia per la salvació) estimularen l'alfabetització a partir del segle XVI, malgrat no fou general fins l'escolarització obligatòria en el segle XX. Per tant, al ser la comunicació oral la més utilitzada, el seu valor és excepcional, sobretot per la reconstrucció de la historia social.
Arran del romanticisme del segle XIX, la investigació del folklore es basava en la recopilació de tot tipus de fonts orals (per exemple, a Alemanya, els contes dels Germans Grimm).
Classificació
Les fonts orals poden classificar-se en:
- Testimonials, alhora dividits en:
- Directa, un testimoni presencial explica les seves vivències dels fets.
- Indirecta, algú explica el que una altre persona li ha dit.
- Tradicions orals en els que l'origen dels fets han sobreviscut passant de generació en generació.