Fort de Kalinjar
El fort de Kalinjar (Kalanjar) és una fortalesa històrica del districte de Banda a Uttar Pradesh. Fou un dels vuit forts chandela principals en el segles IX i XII. Té al costat el poble de Tarahti al tahsil de Naraini a 56 km al sud de Banda. Es trova a un turó aillat de les muntanyes Vindhya a 244 metres. Els seus fonaments tenen 25 o 30 metres i l'altura es de 30 a 35 metres amb una amplada de 8 metres; la longitud es de 7,5 kms a l'entorn del turó.
Ptolemeu a la meitat del segle II esmenta la fortalesa de Kalinjar sota el nom de Kanagora i diu que formava part del regne de Prasiake, situat al sud del Yamuna. Fou escenari de diverses batalles: al segle XI va estar per la zona Mahmud de Gazni que hauria estat rebutjat a Kalinjar. El 1182 Prithwi Raj, rei chauhan de Delhi i Ajmer, va derrotar a Parmal Deva el darrer rei chandela important. Rajes hindús chandela van governar a Kalinjar excepte per un temps en que fou domini dels Lodi de Delhi però els rages chandela la van recuperar; Humayun planejava atacar Kalinjar quan va morir el seu pare Baber el 1530 i va desistir. Sher Shah, després d'enderrocar al Imperi Mogul d'Humayun, va morir en el setge de Kalinjar el 1545. El seu fill Djalal Khan va entrar a la fortalesa on es va proclamar emperador com Islam Shah. El raja chandela i els seus darrers 70 soldats foren executats i la dinastia chandela es va acabar definitivament. Humayun va recuperar aviat el poder però llavors Kalinjar fou comprada pel cap baghela Ram Chandra i no fou conquerit fins Akbar el Gran, quan hi va entrar el seu lloctinent Majnun Khan Quaksal. Vers el començament del segle XVII sembla que Raja Birbal posseïa Kalinjar com a jagir. Al començament del segle XVIII els bundeles van conquerir Kalinjar i el seu cap, Chhatrasal, fou reconegut per l'emperador mogol Shah Alam Bahadur I com a sobirà del Bundelkhand; Kalinjar va ocupar el lloc que abans tenia Orchha. El 1802 el príncep maratha Ali Bahadur, un dels fills de Baji Rao, va morir quan intentava conquerir Kalinjar als bundela. Fou nominalment cedit als britànics el 1803 però no la van poder ocupar fins el 1812 quan el governador (kiledar) va rebre un jagir per ell i la família i un altra pel negociador.
Referències
- Wilson Hunter, Sir William; Sutherland Cotton, James; Sir Richard Burn, Sir William Stevenson Meyer. Great Britain India Office. The Imperial Gazetteer of India (en anglès). Oxford: Clarendon Press, 1908.