Fracàs escolar
El fracàs escolar és la no consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori en un país determinat o tenir molts suspensos que aboquin a aquest resultat de manera previsible. Suposa una manca de qualitat en l'educació i augmenta la mà d'obra no qualificada, així com els problemes d'integració social. Alguns el relacionen amb el fenomen ni-ni.
Una definició polèmica
El terme de fracàs escolar no és compartit per tots els estudiosos, per la connotació negativa que suposa per a l'alumne, i perquè els criteris per determinar-lo no són clars: si es parla de manca d'aprenentatge o de no obtenir la titulació mínima (no tenir el graduat en ESO, en el cas espanyol), s'ha d'explicitar quin és el barem d'avaluació o el nivell d'exigència, que pot variar molt en funció dels centres educatius, la zona del país o els paràmetres subjectius del professorat.[1]
Causes del context
Molts dels factors que desencadenen el fracàs escolar depenen del context social d'origen de l'estudiant. Destaca la família, sigui per la poca implicació en el procés educatiu dels fills, per manca de coneixements per ajudar-los,[2] per imposar-los obligacions laborals o domèstiques o per desvaloritzar el que s'ensenya a l'escola. La família compta amb un capital cultural determinat, en termes de Pierre Bourdieu, que inculca als seus fills i que pot ajudar o no a l'èxit acadèmic.
El fet de primar la proximitat al domicili com a criteri de matriculació (tant per part de les famílies com de les admnistracions) crea un "efecte guetitzador",[3] ja que s'acumulen a un mateix centre els alumnes amb més problemàtiques externes.
La classe social actua com a barrera psicològica, perquè inconscientment alguns alumnes de baix nivell socioeconòmic interioritzen metes acadèmicament menys preuades que els fills de famílies amb més estudis o poder adquisitiu,[4] sense que hi hagi, però, un determinisme social.
Causes del sistema educatiu
El currículum o temari que s'imparteix a l'educació bàsica no és neutre. El denominat currículum ocult,[5] o allò implícit en el temari oficial de les escoles, acostuma a privilegiar als alumnes de classe alta, perquè s'identifica amb les seves expectatives i maneres de fer. Està essencialment lligat a les disciplines de la universitat, incloent la divisió en departaments o branques del saber. Els professors, formats també en aquesta concepció del saber, reprodueixen, segons la teoria sociològica del conficte social,[6] els models d'excel·lència de generacions anteriors, i demanen que tots els alumnes, independentment de la seva procedència, s'hi adaptin. Alguns autors denominen a aquesta voluntat "violència del sistema".
Per intentar pal·liar les desigualtats d'origen, alguns professors demanen l'agrupació per nivells o itineraris d'interès, com es proposava per exemple a la LOCE espanyola, que no es va arribar a aplicar. Els estudis als països on es practica aquesta "school tracking" (bàsicament Estats Units i Alemanya) demostren que als grups considerats de baix nivell predominen els membres de classes i ètnies desfavorides[7] i que reben una instrucció menys exigent, amb menys expectatives del professorat i materials curriculars menys diversos.[8] És a dir, es dóna l'anomenat efecte Pigmalió, segons el qual els alumnes rendeixen menys si s'espera menys d'ells. Donada la influència del grup a l'adolescència, els models negatius de conducta i baix rendiment es generalitzen a aquests grups o itineraris baixos.
A molts països, els professors no tenen la formació suficient per impartir les classes, especialment a zones rurals d'Estats empobrits. A més a més, no disposen d'accés suficient a materials escolars, incloent un llibre de text actualitzat i en connexió amb les prioritats locals o l'ús d'Internet i de la tecnologia educativa (escletxa digital). ≂≅El fracàs escolar és un dels problemes més greus que sofreixen en l'actualitat els sistemes educatius. La transcendència de les seues conseqüències, que sobrepassen l'àmbit escolar, i la seua extensió, en major o menor grau, per tots els països desenvolupats, justifiquen l'interès d'institucions i associacions de docents i de pares per pal.liar-ne els efectes. Les dades avalen l'abast d'aquesta realitat. Així, el 72 % de la desocupació dels menors de 25 anys té relació estreta amb l'abandó dels estudis i el fracàs escolar. Segons dades de l'Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (INCE), gairebé la tercera part dels alumnes adolescents del nostre país, estudiants d'ESO, obté qualificacions negatives. En l'ensenyament mitjà, un 32 % dels alumnes repeteix curs, un 35 % no acaba amb èxit 2n d'ESO, el 48 % no supera el batxiller i a la universitat l'abandó dels estudis voreja el 50 %.
Al nostre país un de cada quatre joves fracassa en els seus estudis, amb els problemes consegüents que això comporta, inclosos els psíquics. Matemàtiques, llengua i anglès són les matèries en què es registra un fracàs escolar més gran. Enfront de la mitjana europea (20 %), l'índex espanyol de fracàs, prop del 29 %, només és superat per Portugal, amb una mica més del 45 %. Les estadístiques oficials indiquen que la comunitat amb més fracàs escolar és Canàries, amb un 35,8 %, mentre que la d'Astúries és la més baixa amb un 14,4 %, seguida de Navarra, amb un 17,3 % i la Comunitat Autònoma Basca, amb un 17,5 %.
Aquestes dades, unides a les que reflecteixen l'elevat nivell d'absentisme escolar i d'abandó, mostren l'existència d'un alt grau de fracàs escolar que requereix una acció global allunyada de la creença que els alumnes en compromisos són «ganduls» o «ximples». El fet que hi haja escolars amb dificultats per a superar amb èxit les exigències del sistema educatiu implica no tan sols factors individuals, sinó també educatius, socials i culturals.
Causes individuals
A banda de dificultats específiques, com disminucions, hi ha dos factors claus que depenen de l'alumne i que afecten al rendiment final: la intel·ligència i la motivació. La capacitat intel·lectual pot explicar fins a un 35% de la variació de les qualificacions obtingudes,[9] però en etapes bàsiques té més influència l'esforç, per ser un currículum o temari considerat assolible per tothom.
L'escassa competència comunicativa (o baix domini del llenguatge), el lleure hedonista, la falta de lectura i el fàcil accés al mercat laboral sense titulació són altres factors que poden explicar el fracàs escolar.
Prevenció i solucions
La majoria d'estudis aposten per la prevenció com a solució per al fracàs escolar, com per exemple proporcionar refoç de les assignatures on l'estudiant treu pitjors notes abans que s'aculumin llacunes greus de desconeixement. Els països que tenen millor puntuació a l'informe PISA, com Finlàndia, són els que més estructurades tenen aquestes ajudes preventives.
Un altre factor protector és el clima del centre. Una escola sense conflictes, amb bona relació entre mestres i companys, amb participació dels alumnes i un entorn físic cuidat acostuma a obtenir millors resultats acadèmics, alhora que evita l'absentisme dels estudiants.[10] La tutoria juga un paper clau en la cohesió dels grups i la millora de l'ambient global.
El foment de l'autoestima, l'educació en valors i treballar un currículum en connexió real amb els interessos dels alumnes i les exigències de la seva comunitat ajuden també a l'èxit acadèmic. Foment de l'autoconfiança i de la resiliència psicològica.
Referències
- ↑ Pruzzo di Pego, V. (1997), Biografía del fracaso escolar, Espacio- UNL Pam
- ↑ Pérez Díaz, V., el al. (2001), La familia española ante la educación de sus hijos, Fundació La Caixa, Barcelona
- ↑ Bolívar, A. (2003), "La escuela pública y la educación de la ciudadanía: retos actuales"
- ↑ Marchesi, A. (2003), El fracaso escolar en España, Fundación Alternativas, Madrid
- ↑ Harper, G. (1997) "Society, culture, socialisation and the individual" in Stafford, C. and Furze, B. (eds) Society and Change (2nd ed), Macmillan Education Australia, Melbourne
- ↑ Connell, R. W. and White, V., (1989) ‘Child poverty and educational action' in Edgar, D., Keane, D. & McDonald, P. (eds), Child Poverty, Allen & Unwin, Sydney
- ↑ Oakes, J. (1985), Keeping track:How schools structure inequality, Yale University
- ↑ Carbonaro, W. (2005), "Tracking students, effort and academic achievement" en Sociology of Education, vol. 78, 1
- ↑ Rodríguez Diéguez, J. y Gallego Rico, S. (1992), Lenguaje y rendimiento académico, Universidad de Salamanca
- ↑ García Gracia, M. (2001), L'absentisme escolar en zones socialment desfavorides, el cas de la ciutat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona