Francesc d'Assis Bonastre i Bertran
Francesc Bonastre i Bertran (Montblanc, 1944) és un musicòleg i compositor català. És autor d'una cinquantena de composicions i d'unes cent cinquanta publicacions científiques sobre musicologia.[1]
Estudià piano, orgue i harmonia amb Francesc Tapies. El 1962 cursà estudis de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. S'inicià en la música de la mà d'Higini Anglès i Josep Maria Llorens. Entre 1969 i 1972 assolí una beca per treballar amb Miquel Querol a l'Institut Espanyol de Musicologia del CSIC. La seva tesi doctoral, Estudios sobre la verbeta, dirigida per Martí de Riquer, va meréixer el Premi Nacional en musicologia el 1976.
La seva tasca com a musicòleg se centra principalment en els estudis sobre el barroc musical hispànic, pioner en l'àmbit català, amb aportacions decisives per a la recuperació de la música de compositors com Josep Carcoler, Antonio Rodríguez de Hita, Antoni Soler, Lluís Vicenç Gargallo i Francesc Soler, entre altres.
Són també importants els seus treballs sobre organologia i sobre compositors catalans com Felip Pedrell, Eduard Toldrà i Xavier Montsalvatge. Ha estat professor de la Universitat de Barcelona, on també va dirigir la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis entre els anys 1967 i 1972, i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual és catedràtic des de 1986. És director de l'Institut de Documentació i d'Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas de la UAB des de l'any 1979 i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
En algunes de la seva cinquantena de composicions s'observa la seva adscripció estilística a l'escola postimpressionista francesa, al Grup dels Sis i a les aportacions rítmiques d'Ígor Stravinski.
L'any 1970 es va doctorar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i des del 1986 és catedràtic de Musicologia de la UAB. Francesc Bonastre ha centrat la seva recerca en el barroc català i les formes monòdiques de l'edat mitjana, però també en la figura de Felip Pedrell.[2]
Obres principals
- Suite Montblanquina (1963)
- Sant Ramon de Penyafort (1964), poema simfònic
- Joglaresques (1967) Música i cor
- Tropus ad antiphonam (1970) Música i cor
- Homenatge a Lola Anglada (1984), per a piano
Referències
- Tom IX, pag. 96 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, Mariano Lambea. Edicions 62