Francesc Guàrdia i Vial
| Francesc Guàrdia i Vial | |
| Dades biogràfiques | |
|---|---|
| Nom | Francesc Guàrdia i Vial |
| Nascut el | 1880 |
| Nascut a | Barcelona |
| Mort el | 1940 |
| Mort a | Barcelona |
| Obra | |
| Principals edificis | casa Almirall a l'avinguda Diagonal de Barcelona Mercat Central de València |
| Obra destacada | |
Mercat Central de València. Detall | |
Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 - 1940) fou un arquitecte modernista barceloní, gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner i un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana (1905-1908) i del Mercat Central de València (1910-1928). Va obtenir el títol el 1905.
Amb Enric Catà va realitzar el Teatre Principal (Terrassa) (1911), reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
Entre els molts edificis que bastí a Barcelona destaca, a banda del Palau de la Música Catalana, la seua intervenció en l'ampliació de la Casa Thomas (1912), de Lluís Domènech i Montaner. Amb Alexandre Soler i March guanyen el concurs per a la construcció del Mercat Central de València (1910), que es va executar entre 1914 i 1928.
A la Via Laietana va fer l'edifici de l'Arrendataria de Tabacs (1923)[1] d'estil monumentalista i actual seu de la delegació d'hisenda. Posteriorment va fer la casa Bartomeu Trias (1931)[2] d'estil eclèctic. Un altra obra monumentalista és la casa Almirall a l'avinguda Diagonal 433-439 de Barcelona.[3]
En l'última etapa de la seua vida fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya i degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i de les Illes Balears (1940).
Referències
Bibliografia
«Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.