Teatre Principal (Terrassa)
| Q494756 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| P84 | Enric Catà i Catà, i Francesc Guàrdia i Vidal | ||||||||||||||
| Q130788 | |||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Q158454 | |||||||||||||||
| Q853614 | Q1309508 | ||||||||||||||
| Q1681293 | |||||||||||||||
| Q15069452 | |||||||||||||||
| Q1914636 | |||||||||||||||
| Q65962785 | – | ||||||||||||||
El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l'esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat. L'edifici actual, situat a la plaça de Maragall núm. 2, és obra de la reforma de 1911, d'Enric Catà i Francesc Guàrdia, gendre de Lluís Domènech i Montaner i col·laborador seu en la construcció del Palau de la Música Catalana. L'edifici està inclòs al catàleg del patrimoni historicoartístic de la ciutat.
És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d'estil modernista. El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal. Darrerament havia fet funcions de cinema.
El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s'havia estrenat (no ho seria, en la forma definitiva, fins al març de 1915, al Palau de la Música Catalana). L'1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l'Estat espanyol.
El 24 de març de 2011 i coincidint amb l'any del seu centenari, es va fer l'acte d'inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d'abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé. Amb la remodelació, el teatre té una superficie total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d'un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.
L'estrena després de la remodelació es va fer amb l'obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel
