Francesc Montsalvatge i Fosas

Francesc Montsalvatge i Fosas. (Olot, 1853 - Girona, 1917)

Gran historiador, els mèrits del qual han estat reconeguts arreu de Catalunya per la seva abundosa i important tasca d'investigador.

De jove mostrà ja predilecció i afecció pels treballs d'investigació històrica, i començà a visitar arxius i biblioteques, tot confrontant dades i escrivint els vint-i-sis llibres que tracten, preferentment, de les terres de l'antic comtat de Besalú i que porten el títol genèric de "Noticias históricas". La publicació d'una col·lecció de documents dels segles IX al XIII va suposar, i suposa encara avui dia, una gran aportació investigadora per tal de conèixer els orígens de la nacionalitat catalana i les fonts del Dret Català.

El seu primer llibre, "Besalú, su historia, sus condes, su obispado y sus monumentos (I)" va sortir a la llum el 1899, i el darrer, "Los Condes de Ampurias vindicados", el 1917, any en què, el 30 de juny, morí a Girona.

Pels seus mèrits va ser nomenat Fill Adoptiu de Besalú i membre de la Reial Acadèmia d'Història de Madrid, així com de la de Bones Lletres de Barcelona i de l'Associació Artístico-Arqueològica [sic].

Fou banquer i s'establí a Girona, on regentava una sucursal de l'empresa familiar d'Olot. Per la Lliga Regionalista, fou regidor i alcalde (juliol-novembre 1909) de Girona. Dirigí els setmanaris olotins "El Olotense" i "El eco de la montaña", i el 1919 se li publicà un treball sobre els castells de Besalú, mentre que Carles Rahola li traduí i publicà "Els remences" (1908).

Va deixar inèdites diverses monografies, les quals es van perdre el 1936. La seva completíssima biblioteca va ser donada per la seva família a la Comissió de Monuments de Girona.