Francesc Pla i Duran
Francesc Pla i Duran, conegut com El Vigatà (Vic, Osona, 1743 - Barcelona, 1805) fou un pintor català.
Biografia
El 1756 s'instaŀlà a Barcelona, on un any després entrà com a deixeble al taller de Manuel Tramulles. Inscrit com a mestre al coŀ·legi de pintors el 1771, en fou cònsol segon (1776), examinador (1781) i primer cònsol (1782). Es dedicà sobretot a les decoracions murals amb temes bíblics o mitològics, de vegades ajudat pel pintor igualment vigatà Llucià Romeu. El 1784 féu la decoració del Palau del Bisbe de Barcelona, el 1791 la del Palau Moja de la Rambla de Barcelona -considerada una de les seves millors obres- i el 1793 la de la casa del comerciant Joan Ribera al carrer Nou de Sant Francesc, juntament amb Can Serra, al mateix carrer. També decorà el palau del marquès de Sabassona, actual seu de l'Ateneu Barcelonès: les cinc pintures que hi va fer són a les sales on hi ha la biblioteca.
Les decoracions de les cases Clarós i del Marquès de Monistrol, avui desaparegudes, es troben al Palau Reial de Pedralbes. Estilísticament el Vigatà se situa en una línia personal que partint de l'estil rococó arriba a un cert preromanticisme, essent de vegades comparat amb el pintor francès Eugène Delacroix. El seu fort caràcter li va ocasionar diversos problemes amb els seus clients.