Palau Reial de Pedralbes

Palau Reial de Pedralbes
Fitxer:Palau Reial Pedralbes.jpg Façana principal del Palau Reial de Pedralbes.
Fitxa tècnica
Tipus	Palau
Arquitectes	Joan Martorell i Montells Antoni Gaudí Eusebi Bona Francesc Nebot
Cronologia	segle XVII segle XIX 1919 1924
Localització	Barcelona
Estil	Noucentisme

El Palau Reial de Pedralbes és un edifici situat enmig d'una àmplia zona de jardins, al districte de les Corts, a Barcelona. Durant 1919-1931 fou la residència de la Família Reial Espanyola en les seves visites a la ciutat. Actualment el Palau alberga el Museu de Ceràmica i el Museu de les Arts Decoratives i és la seu permanent de la Unió per al Mediterrani (UpM).

Història i descripció

El Palau té el seu origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, junt amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell, de gran extensió (30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que construí un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i rodejat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.

Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies). Encara subsisteix la Font d'Hèrcules, restaurada el 1983; conté un bust de l'heroi mitològic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i un canó amb forma de drac xinès.

Fitxer:Pedralbes11.jpg

Detall del recinte d'accés al Palau Reial de Pedralbes.

Eusebi Güell cedí la casa i part dels jardins a la Corona, en agraïment pel seu nomenament nobiliari, el 1918. Llavors s'emprengué una nova remodelació per a convertir-la en Palau Reial (1919-1924), a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot. El palau està format per un cos central de quatre plantes, amb una capella a la part posterior, i dues ales laterals de tres plantes que s'obren en corba a la façana principal. La façana exterior és d'estil noucentista amb porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig punt amb medallons intercalats i gerros coronant la construcció. L'interior conté una diversa barreja d'estils, tant en decoració com en mobiliari, que van des de l'estil Lluís XIV fins als estils més contemporanis.

Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, a partir d'un projecte que integrava, en un traçat geomètric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius, com una font obra de Gaudí, bancs de bambú, tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas, diverses estàtues, com la de la Reina Isabel II mostrant al seu fill Alfons XII què hi ha davant de l'entrada principal del palau, obra d'Agapit Vallmitjana.

El 1924 es convertí oficialment en Palau Reial però, al proclamar-se la República el 1931, passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que decidí instaŀlar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932. El 1937 fou temporalment seu del govern de la República, on Juan Negrín i la resta de ministres van governar temporalment. Durant el règim franquista tornà a ser residència del cap de l'estat. El 1990 s'instaŀlà el Museu de Ceràmica. Actualment és de titularitat de la Generalitat de Catalunya.

En l'actualitat, la residència de la familia Reial a la ciutat de Barcelona és el Palauet Albéniz, situat a la muntanya de Montjuïc.

• 
  Font d'Hèrcules, obra d'Antoni Gaudí.
• 
  Isabel II mostrant al seu fill Alfons XII, obra d'Agapit Vallmitjana.
• Error creant la miniatura:
  Banderes dels països de la Unió per al Mediterrani (UpM), situades a l'entrada dels jardins.

Els Dormitoris Reials

Fitxer:DHUB - Josep Capsir 2012.jpg

Dormitori del rei

El Palau de Pedralbes i, per extensió, aquests tres espais significatius que composen els Dormitoris Reials, van ser construïts entre 1919 i 1924 pels arquitectes Eusebi Bona i Francesc de Paula Nebot, per donar acollida al Rei i la seva família en les seves breus i esporàdiques estades a Barcelona.

La cambra d'Alfons XIII, l'avantcambra i la cambra de Victòria Eugènia es van integrar en el recorregut expositiu del Museu de les Arts Decoratives, quan va obrir per primer cop les seves portes el 1932, en la residència reial, un cop caiguda la monarquia alfonsina. Llavors es van mostrar al públic tal i com els havien deixat al marxar a l'exili els seus antics ocupants, respectant en gran mesura la decoració mural i el mobiliari existent en les tres cambres.

Tot i els avatars de la història que ha viscut l'edifici amb canvi de règim polític inclòs (monarquia, república, guerra civil, dictadura, monarquia) i el que això pot comportar per a una construcció de les característiques del Palau de Pedralbes, les antigues cambres reials conserven encara avui bona part de la seva empremta original, aquella que van deixar els aristòcrates barcelonins que van decorar al seu gust aquests espais, i que van sufragar amb els seus propis recursos el cost d’aquest mobiliari. I alhora aquests espais conserven l’empremta dels estadans que en el seu dia els van ocupar: el rei Alfons XIII i la seva esposa la reina Victòria Eugènia.

A la dècada dels anys vint, els vents de modernitat arribaven a la Ciutat Comtal i, fins i tot, el mateix Alfons XIII en va ser testimoni (posem per cas el pavelló de Mies Van der Rohe a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 que el monarca va visitar i on va rebre explicacions per boca del mateix arquitecte). Malgrat això, la decoració dels dormitoris reials, tot i presentar un discurs armònic i algunes peces d’amoblament força interessants, va ser concebuda amb paràmetres clarament historicistes, sota la batuta d’una aristocràcia barcelonina conservadora i ancorada en el passat.

Bibliografia

• AA.VV.: Art de Catalunya, Edicions L'isard, Barcelona, 1998, ISBN 84-921314-5-4.
• AA.VV.: Història de l'art català, Edicions 62, Barcelona, 2005, ISBN 84-297-1997-0.
• Manuel García Martín: Estatuària pública de Barcelona, Catalana de Gas y Electricidad S.A., Barcelona, 1985, ISBN 84-398-2323-1.

Enllaços externs

• Dhub Museus
• Palau Reial

{{#coordinates:41 | 23 | 18,2 | N | 2 | 7 | 1,3 | E | region:ES-CT_type:landmark | primary|name= }}