Francesc Pujol i Pons
|
No s'ha de confondre amb Francesc Pujols. |
Francesc Pujol i Pons (Barcelona, 1878 - Barcelona, 1945) fou compositor i musicòleg. Va compondre música per a piano, danses sobre temes folklòrics per a cobla, música coral de temàtica tan profana com religiosa i unes quaranta sardanes per a cobla.
Va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona, estudiant amb Font i Buyé i Lluís Millet. El 1897 va ingressar a l'Orfeó Català com a cantaire i dedicà la major part de la seva vida a aquesta institució. El 1900 en fou nomenat professor auxiliar i poc després sotsdirector. El 1941, va succeir a Millet com a director en la seva mort. Fou fundador i director de l'Associació d'Amics de la Música i de la seva orquestra. Donà nombroses primeres audicions d'obres de Richard Strauss, de Béla Bartók i de Gustav Mahler. Fou mestre de capella auxiliar de l'església de Sant Felip Neri de Barcelona i presidí la secció barcelonina de la Societat Internacional de Música Contemporània. Fou sotspresident de la Germanor d'Orfeons de Catalunya.
Col·laborant amb Joan Amades, el 1936 va escriure el Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·laborador de la Revista Musical Catalana i de La Veu de Catalunya, Pujol ha estat un dels creadors del repertori coral català.
Una part del fons de Francesc Pujol es conserva a la Biblioteca de Catalunya.