Joan Amades i Gelats
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - íd. 17 de gener de 1959), fou un destacat etnòleg i folklorista català.[1]
Biografia
De formació autodidacta, el seu primer contacte amb la cultura popular i obrera fou al barri del Raval on havia nascut.[1] Era llibreter de segona mà als Encants Nous de Sant Antoni, professió que li donà accés als llibres amb què es va formar, malgrat els aguts problemes de visió que tenia.[1] Com a membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular se li obriren les portes de l'esperantisme internacionalista, l'excursionisme a llavors tant popular, i del coneixement del folklore. Ja el 1915 Amades va començar a registrar les primeres mostres del folklore comú escrivint versos i cançons de la literatura oral. També era un membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya, del qual en va presidir la secció de folklore.[1]
Com a destacat promotor de l'esperanto cal dir que fou un dels fundadors de la secció d'esperanto de l'Ateneu Enciclopèdic Popular el 1906, i de la Federació Catalana d'Esperantistes el 1910, entitat que presidí a començaments dels anys 1920.[2] En aquesta llengua publicà una desena de revistes i monografies, entre les que destaca la seva col·laboració amb Jaume Grau Casas a La kataluna popolkanto ("La cançó popular catalana", 1925),[3] i l'entrada sobre el cançoner popular català a la Kataluna Antologio ("Antologia catalana", 1925).[4]
Va deixar el seu ofici de llibreter per dedicar-se a la investigació etnogràfica quan va conèixer l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya i l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.[1] S'interessà llavors també per la dialectologia, la imatgeria popular, el llegendari i el calendari tradicional. Els anys 30 va publicar els seus primers treballs d'entitat començant la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars (42 volums publicats entre el 1933 i el 1939).[1] Paral·lelament Amades col·laborava amb la ràdio i feia conferències cosa que contribuí a destacar-lo com a divulgador de la cultura popular.[1]
Quan va esclatar la Guerra Civil treballava a la secció d'etnografia del Museu Arqueològic de Barcelona, essent el responsable d'ordenar els materials expropiats que s'enviaven al Poble Espanyol, i el 1942 participava de la fundació del Museu d'Indústries i Arts Populars.[1] També fou el responsable de gravats de l'Institut Municipal d'Història.[1]
El 1947 va patir una hemiplegia, però durant la dècada del 1950 continuà publicant. Col·laborà amb la UNESCO, que el va comissionar per recopilar el corpus bibliogràfic del folklore català, que ve resultar en la publicació del Costumari Català (1950-1956, Editorial Salvat),[5] obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana, i Folklore de Catalunya, publicada pòstumament. finalment li va arribar el reconeixement internacional amb el segon premi del concurs G. Pitrè de Palerm del 1958: Des de llavors va participar de molts congressos internacionals fet que va permetre el coneixement de la cultura catalana més enllà de les seves fronteres.[1]
Títols destacats
- Les diades populars catalanes (1932-1949)
- Les cent millors cançons populars de Nadal (1949)
- Refranyer català comentat (1951)
- Les cent millors rondalles populars (1953)
- Costumari Català (1950-1956)
- Guia de les festes tradicionals de Catalunya. Itinerari per tot l´any (1958)
Obra completa
|
|
|
Referències
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 36
- ↑ «Biografia de Joan Amades». Associació cultural Joan Amades. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto (en anglès). Mondial, 2008, p.121. ISBN 1595690905.
- ↑ «Kataluna Antologio». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 6 març 2011].
- ↑ Sobrer, Josep Miquel. Catalonia, a self-portrait (en anglès). Indiana University Press, 1992, p.39. ISBN 0253288835.
Bibliografia
- Antoni Anguela, Lluís Calvo [et al.], El món de Joan Amades, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1990.
- *Auca d'en Joan Amades, text de Ramón Cuéllar i Sorribes; dibuixos de Jaume Gubianas i Escudé
