Francesc Xavier Casals i Vidal

Francesc Xavier Casals i Vidal (Barcelona 1880 - 1954) fou un sindicalista i polític català.

Activitat sindicalista

Treballà com a viatjant de comerç i milità a Unió Catalanista, en la que formava part de l'entitat Gent Nova i col·laborà estretament amb Domènec Martí i Julià. Durant l'època dels enfrontaments (fins i tot armats) entre el Sindicat Únic i els Sindicats Lliures intervingué en un comitè creat per tal d'evitar les violències. Fou president del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) (1920-1932) així com de la Federació de Dependents de Catalunya, encara que durant la Dictadura de Primo de Rivera la presidència restà en suspens, i fins i tot fou empresonat entre 1923 i 1924.

Quan fou proclamada la Segona República Espanyola s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya i fou nomenat Conseller de Treball durant el primer govern de Francesc Macià a la Generalitat de Catalunya, repetint càrrec posteriorment durant el segon govern, al qual se li afegí les competència d'Assistència Social.

Precedit per:
Manuel Serra

Conseller de Treball
1932 – 1933

Succeït per:
Martí Barrera

Segon govern de Francesc Macià (19 de desembre de 1932 - 3 de gener de 1934)
President	Francesc Macià i Llussà
Conseller Primer	Miquel Santaló i Parvorell
Consellers	Joan Lluhí i Vallescà (Cap del Consell executiu i obres públiques) • Carles Pi i Sunyer (Conseller Delegat i Finances/Hisenda) • Josep Tarradellas i Joan (Governació i Sanitat) • Joan Selves i Carner / Pere Mestres i Albet (Governació) • Josep Dencàs i Puigdollers (Sanitat i Assistència Social) • Antoni Xirau i Palau / Pere Mias i Codina / Joan Ventosa i Roig (Agricultura i Economia) • Ventura Gassol i Rovira (Cultura) • Francesc Xavier Casals i Vidal (Treball i Assistència Social) • Francesc Xavier Casals i Vidal / Martí Barrera i Maresta (Treball i Obres Públiques) • Pere Comas i Calvet / Pere Corominas i Montanya (Justícia i Dret)