Francisco Zaragoza Gomis
Francisco Zaragoza Gomis (Altea, 1912 - Alacant, 1987) fou un metge i polític valencià. Es llicencià en medicina, fou un dels fundadors del Sindicato Español Universitario (SEU) i visità sovint José Antonio Primo de Rivera quan fou tancat a la presó d'Alacant. En esclatar la guerra civil espanyola fugí a Algèria i es va incorporar a l'exèrcit franquista com a tinent mèdic.
El 1940 fou nomenat cap local de la Falange Española a Altea i secretari provincial del Movimiento Nacional. El 1941, però, fou citat per un tribunal militar arran de les disputes internes de la Falange. Tot i així, va arengar als voluntaris de la División Azul abans d'anar al front i el 1948 es presentà a Procurador en Corts pel terç familiar, però no fou escollit. El 1951 també fou nomenat vicepresident del Col·legi de Metges d'Alacant.
En els anys 50 pertanyia a la Guàrdia de Franco i en 1970 col·laborava encara amb l'Agrupació d'Antics Membres del Frente de Juventudes, però des dels anys 60 col·laborà amb els cercles propers a Joan de Borbó. El 1975 fou president de la societat Estudios Valencianos Sociedad Anónima (EVASA), filial valenciana de Libra, una de les associacions creades arran la llei Fraga, i fou el cap del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià.
El 1977 es va integrar en la UCD, partit amb el que fou escollit diputat per la província d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977, però el gener del 1978 va dimitir quan fou nomenat director de l'Institut Nacional de Previsió. El 1982 fou diputat a les Corts Valencianes, i després de la dissolució d'UCD va impulsar Unión Provincial Alicantina (UPRA) amb Carlos Alcalde Agesta, Juan Antonio Rodríguez Marín i Antonio Martínez Serrano el 1986. A les eleccions a les Corts Valencianes de 1987 es presentà per Coalició Electoral Valenciana, però no fou escollit.
Obres
- Fisiopatología de las hemorragias (1948)