Frederic Mompou Dencausse (Barcelona, 16 d'abril de 1893 - Barcelona, 30 de juny de 1987) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.
Biografia
Placa al carrer de Fontrodona, 1, on va néixer Frederic Mompou
Va néixer el 16 d'abril de 1893 en una casa del carrer de Fontrodona, 1, al barri del Poble-Sec de Barcelona. De família artística (el seu germà gran Josep, que afavoriria econòmicament els seus inicis, esdevindria un pintor d'anomenada), estudià piano amb Modest Serra al Conservatori del Liceu abans d'establir-se a París per estudiar amb Ferdinand Motte-Lacroix l'any 1911. Degut a la seva timidesa va abandonar la seva carrera de solista per dedicar-se a la creació musical. El 1914 tornà a Barcelona, fugint de la guerra, però va retornar a París el 1921, i s'hi quedà fins l'any 1941, en escapar de l'ocupació nazi de la capital francesa. Al seu retorn va esdevenir membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[1]
Mompou era un miniaturista en les seves obres, breus i d'una música relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "íntima". Les seves influències principals foren l'impressionisme francès i Erik Satie, donant-li un estil en el qual l'expressió està concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar el recurs de l'ostinato, imitacions de campanes, i una espècie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu."
Mompou. El pianista experimentà amb les sonoritats dels "acords metàl·lics", com s'explica en aquest teclat a la sala d'interactius del Museu de la Música de Barcelona en motiu de l'exposició temporal que se li dedicà
Teatre
A l'abril de 2011 s'estrenà a Berlín, al Theaterforum Kreuzberg, una versió teatralitzada de l'àlbum Suburbis de Frederic Mompou. La companyia escènica 360º Theaterensemble fou la promotora i creadora d'aquest espectacle inèdit que encara es programa a teatres catalans i alemanys.
Fundació
L'any 2006 fou creada, entre d'altres per la vídua del compositor, la pianista Carme Bravo, la Fundació Frederic Mompou per a la difusió de l'obra del compositor. Entitat que l'any 2008 presentà una quarantena de peces per a piano inèdites, datades entre 1911 i 1920, així com algunes dela dècada dels 40. Enguany la Fundació Frederic Mompou segueix investigant i difonent l'obra i la persona de Frederic Mompou.
A la Biblioteca de Catalunya es conserva el fons personal, donació de la pianista Carmen Bravo, vídua del músic. Posteriorment van ingressar clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre. Majoritàriament aquestes fotografies són fetes al voltant dels anys 1918-1922 pel pintor Josep Mompou, germà gran i protector de Frederic. A part de fotografies familiars i d'altres centrades en el negoci que tenien de foneria de campanes, hi ha clixés d'excursions per la Costa Brava, les Illes Balears i Barcelona, com també d'exposicions de les Galeries Dalmau de Barcelona, de vols pioners d'aviació i d'altres esdeveniments. Es poden consultar en línia a la Memòria Digital de Catalunya.[3]
