Gàver
| Localització | |
| Entitat de població d'Estaràs | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial • Comarca • Municipi |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Segarra Estaràs |
| Superfície | km² |
| Altitud | 607 msnm |
| Població (2009[1]) • Densitat |
34 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|41|Plantilla:Puntdecimal|N|1|23|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}} |
Gàver és una entitat de població del municipi d'Estaràs, a la comarca de la Segarra.
El poble se situa al sud-est del terme municipal, enfilat a un turó i coronat per les restes d'un antic castell i l'església romànica de Santa Maria de Gàver. Hom considera que el riu Sió neix prop d'aquest lloc, a la font de Gàver, d'on parteix la sèquia del Sió.[1]
Història
La primera documentació que fa referència al poble és de l'any 1015 com a lloc fronterer, i el 1035 es situa Gàver dins del comtat del Berguedà[2]. Abans de 1370, després que el rei tornés a infeudar aquests castells, Gàver, juntament amb Sant Antolí i d'altres poblacions passen al domini d'Alamanda de Queralt, per després continuar a la baronia de Sant Antolí sota els Eimeric. El 1421 forma part del veïnatge de Cervera.
A principis del segle XVII Gàver és de Jeroni Muntaner i Segimon Despujol. Més tard, el 1690 a Pere de Muntaner i Soronell, i alguns anys més endavant es concedeix el títol del marquesat de Gàver a Pere de Muntaner i de Ramon.
Al segle XVIII es construeixen tot un seguit de cases separades del nucli primitiu, que causa posteriorment una situació de desavinença amb l'antiga església parroquial de Santa Maria de Gàver. Aquesta desavinença fa que es decideixi construir-ne una de nova al peu de la carretera. Fou construïda com a temple i com a casa de reunió, d'estil i materials moderns, i s'inaugura finalment l'any 1971.[2]
Llocs d'interès
L'Església de Santa Maria de Gàver
Originalment constava d'una sola nau capçada per un absis semicircular. Entre els segles XIII i XV s'amplia i es construeix una segona nau adossada a l'original. Es substitueix l'absis per una capçalera plana i de volta apuntada. Per sobre de la teulada, a dues aigües, s'eleva el campanar de cadireta de dos ulls.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Gàver». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Estaràs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
| Açò és un esborrany sobre la Segarra. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
| Aquest article de la Segarra necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |