Gabriel Manalt i Domènech
Gabriel Manalt i Domènech -citat incorrectament com a Menalt [1]- (Martorell,< 16 de setembre del 1657 – Martorell, 9 de juny del 1687) va ser sacerdot, organista, mestre de capella i compositor.
Biografia
Fill de pagesos. Va ser organista de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona abans d'esdevenir organista (1679-1687) i mestre de capella (del 2 d'agost a 26 de setembre del 1685) de Santa Maria del Mar (Barcelona). Els seus contemporanis el consideraven un virtuós en la interpretació de l’orgue, i arribaren a qualificar-lo d'"únic a Catalunya".
Va composar diverses peces, la majoria per a orgue, com tientos, versos i motets, reputats tots ells com de força interès i qualitat.
Té un carrer dedicat a Martorell.
Obres
- Dixit Dominus, salm a 5 veus del 2n. to
- Laetatus Sum, salm a 5 veus del 5è. to
- Lauda Jerusalem, salm a 5 veus del 7è. to
- Sacris a tres veus
Obres per a orgue
- Gaitilla de mano izquierda, de 1r. to
- Gaitilla de mano izquierda, de 8è. to
- Ocho versos partidos de mano derecha, pels 8 tons
- Pange lingua, himne
- Sacris solemnis, himne
- Tiento de dos manos de primer tono, per a orgue, enregistrat al CD El órgano histórico español: Música catalana, 1 per Josep Maria Mas i Bonet clavicordi (França: Auvidis Valois, 1992)
- Tiento de falses, de 6è. to, enregistrat per Montserrat Torrent al CD Antologia històrica de la música catalana: L'orgue del Vendrell (Barcelona: PDI, 1995. Ref. G-80.1050. Reedició de la gravació original del 1965)
- Tiento garrido de mano derecha, de 8è. to
- Tiento partido de la mano derecha, de 8è. to [2]
- Tiento partido de la mano izquierda, de 1r. to [3]
- Tiento partido de la mano izquierda, de 8è. to [3]
Bibliografia
- Ferran Balanza i González Notes inèdites sobre Gabriel Manalt, ponència a Actes del I Symposium de Musicologia Catalana: Joan Cererols i el seu temps Barcelona: IEC, 1985. Pàgines 70 i següents.
- G. Menalt: Obras completas para órgano [I i II] Mollerussa: Scala Aretina, 2002
Notes
- ↑ El seu cognom, per les vacil·lacions ortogràfiques de l'època, s'ha escrit també Manald i Menald. S'empra aquí la forma consagrada en la ponència de Ferran Balanza indicada en la Bibliografia, que cita de documents coetanis, partida de naixement i testament, les dades dels seus pares i els llocs i dates de bateig i mort. Ferran Balanza també s'estranya que en un document de l'època Manalt afirmés que era nat a Mataró, i aporta consideracions sobre el tema. També indica aquesta grafia Albert Garcia Espuche en l'obra col·lectiva Dansa i músics. Barcelona 1700 (Barcelona: Ajuntament, 2009), citant també documents notarials coetanis.
- ↑ És un altre títol per al Tiento garrido de la mano derecha?
- ↑ 3,0 3,1 És un altre títol per a la Gaitilla de mano izquierda?