Vés al contingut

Gai Marci Censorí

De Viki.cat

Gai Marci Censorí (Caius Marcius Censorinus) fou un dels dirigents del partit popular romà. Se l'esmenta per primer cop com acusador de Sul·la a la tornada d'Àsia el 91 aC.

El 87 aC va entrar a Roma junt amb Gai Mari i Luci Corneli Cinna i va participar a les matances que van seguir. Fou ell qui va matar al cònsol Gneu Octavi, al que va tallar el cap que va portar a Cinna.

Va participar a la guerra contra Sul·la el 82 aC i va dirigir un dels exèrcits dels populars; va patir una derrota enfront de Pompeu prop de Sena. Fou enviat després amb vuit legions al cònsol Carbó per intentar deslliurar a Gai Mari el jove, assetjat a Praeneste però en el camí fou emboscat per Pompeu i va tenir moltes baixes; molts dels seus homes van desertar i només li van restar set cohorts amb les que es va poder reunir amb Carbó que no va tardar a sortir d'Itàlia, i Censorí es va unir a les forces de Brut Damasip i de Carrines, i després d'un nou intent sense èxit de fer aixecar el setge de Praeneste, es van dirigir a Roma, però foren derrotats per Sul·la a la porta Col·lina.

Censorí i Carrines van fugir però foren capturats i entregats a Sul·la que els va condemnar a mort i els seus caps foren tirats per damunt de les muralles de Praeneste.