Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí Gaius Sallustius Crispus) fou un historiador romà que va escriure l'obra titulada "Història Romana".
Era nascut a Amiternum (Sabinia) l'any 86 aC en el si d'una família plebea. Es creu que va ser qüestor l'any 59 aC i tribú popular el 52 aC, època de les lluites entre els partits liderats respectivament per Clodi i Miló. Sal·lusti va figurar en el bàndol dels demagògics i va ser enemic de Ciceró. Quan l'any 50 aC va triomfar Pompeu, Sal·lusti va ser eliminat de la llista de senadors i se'l va acusar de relacions adúlteres amb Fausta (filla de Sila i dona de Miló), però més tard va recobrar el seu rang senatorial després del triomf de Juli Cèsar, i va ser nomenat pretor (47 aC).
Es va traslladar amb Cèsar a Àfrica on va col·laborar en la victòria sobre els Pompeians, i després va ser nomenat governador de Numídia, càrrec en el que va cometre grans abusos, i va arruïnar al país, tornant a Roma amb riqueses immenses, construint-se un magnific palau al Quirinal dotat de notables jardins (Horti Sallustiani). Les queixes dels númides van ser desestimades per Cèsar, però Sal·lusti ja no va obtenir nous càrrecs polítics i es va dedicar a escriure diverses obres de les quals sol coneixem la ja citada Història Romana (Historiarum Libri Quinque), una història romana del 78 aC al 66 aC i les titulades Bellum Catilinarium sive de conjuratione Catilinae (sobre la conspiració de Catilina) i Jugurtha seu Bellum Jugurthinum (sobre la guerra de Jugurta). Se li atribueixen dues Epistolae de Re Publica ordinanda, cartes dirigides a Cèsar durant la campanya a Hispània (49 aC) .
Alguns historiadors romans consideraven que imitava l'estil de Tucídides, amb llenguatge concís i intel·ligent, explicant molt amb molta brevetat. Es creu que els materials per les seves obres foren recopilats per Atteu Filòleg.
Enllaços externs
- Vegeu edició de la traducció catalana medieval del Iugurtha (el Bellum Iugurthinum). Es tracta d'un text anònim i sense data, conservat als primers 53 folis del manuscrit 355 de la Biblioteca de Catalunya. Disponible en línia a la Biblioteca electrònica del NARPAN
