Galeàs I Visconti
Galeàs I Visconti, en italià Galeazzo I Visconti, ( ? 1277 - Pèscia 1328 ) fou un noble italià que va esdvenir Senyor de Milà entre 1322 i 1327.
Orígens familiars
Va néixer el 21 de gener de 1277 en una ubicació indeterminada sent fill del senyor Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Era nét per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Joan Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.
Núpcies i descendents
Es casà el 24 de juny de 1300 amb Beatriu d'Este, filla d'Opizzo II d'Este. D'aquesta unió nasqueren:
- Assó Visconti (1302-1339), senyor de Milà
- Ricarda Visconti (?-1361), casada el 1329 amb Tomàs II de Saluzzo
Tingué una filla il·legítima, Caterina, que es casà amb Alaone Spinola.
Senyor de Milà
El 1298 fou nomenat potestat de Novara, càrrec que va exercir fins el 1299. El 1301 la família Visconti foren obligats a abandonar la ciutat de Milà, i es van exiliar a la cort dels Este i Bonacolsi durant set anys. El 1322 Galeàs fou nomenat "capità del poble", títol otorgat en aquella ocasió al senyor de Milà, però fou forçat a abandonar la ciutat per una revolta incitada pel seu cosí Lodrisio Visconti, tot i que pogué retornar-hi al poc temps.
Amb el suport de l'emperador Lluís IV de Baviera va aconseguir derrotar a Vaprio d'Adda l'exèrcit enviat contra ell pel papa Joan XXII, però el 5 de juliol de 1327 fou deposat del seu càrrec després de ser acusat de traició per part del seu germà Marc Visconti i la ciutat fou ocupada per les tropes imperials. Després de ser empresonat a Monza fou alliberat el març de 1328, refugiant-se a la cort del gibel·lí Castruccio Castracani de la ciutat de Pèscia, on morí el 6 d'agost del mateix any.
| Precedit per: Mateu I Visconti |
Senyor de Milà 1322 – 1327 |
Succeït per: Assó Visconti |