Galeazzo Ciano
| Gian Galeazzo Ciano | |
|---|---|
![]()
| |
| Mandat 9 de juny de 1936 – 6 de febrer de 1943 | |
| Precedit per | Benito Mussolini |
| Succeït per | Benito Mussolini |
| Naixement | 18 de març de 1903 |
| Mort | 11 de gener de 1944 (als 40 anys) |
| Partit polític | Partit Nacional Feixista |
| Parella | Edda Mussolini |
| Professió | Polític |
| Nacionalitat | |
Gian Galeazzo Ciano, comte de Cortellazzo i Buccari (Liorna, 18 de març de 1903 – Verona, 11 de gener de 1944), va ser un polític i diplomàtic italià, ministre del govern de Benito Mussolini, del qual era gendre.
Era fill de l'almirall Costanzo Ciano, heroi de la Marina italiana durant la Primera Guerra Mundial i fundador del partit feixista italià.
El 1930 es casà amb Edda, la filla menor de Mussolini, i aviat marxà a Shangai on va ser cònsol d'Itàlia després d'uns anys va tornar a Itàlia i va ser designat ministre de propaganda.
Ciano va participar en la invasió italiana d'Etiòpia (1935-36). Després d'això va ser nomenat ministre d'afers estrangers (1936), càrrec des del qual va presenciar tots els prolegòmens de la Segona Guerra Mundial. Després de 1939 es va desencisar del nazisme alemany i ja en vistes a la invasió aliada de Sicília, pugnà per la sortida d'Itàlia del conflicte bèl·lic. Aleshores Mussolini el destituí i el nomenà ambaixador davant la Santa Seu.
El 24 de juliol de 1943 es reuní el Gran Consell Feixista, on va guanyar la votació sobre que el rei d'Itàlia recuperés el poder i el perdés Mussolini. El vot de Ciano va ser favorable la resolució. Poc després Mussolini va ser arrestat, però els alemanys l'alliberaren. A Salò, al nord d'Itàlia, va fundar a la República Social Italiana, estat titella d'Alemanya.
Ciano, que havia estat destituït de tots els càrrecs pel nou govern del mariscal Pietro Badoglio, buscà refugi a Alemanya, però els agents nazis el van retornar a la República Social Italiana on va ser arrestat per traïció. Sotmès a judici sumaríssim per altra traïció a Verona en unió de quatre altres membres del Gran Consell que també havien votat en contra de Mussolini, fou condemnat a mort i immediatament afusellat.
Ciano va escriure uns Diaris de 1939 a 1943 on es recullen les seves relacions amb Mussolini i altres dirigents.
| Açò és un esborrany sobre biografies. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
| Açò és un esborrany sobre Itàlia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
