Garcia Iñíguez de Pamplona
Garcia I de Pamplona ( v 810 - 870 ), rei de Pamplona (851-870).
Orígens familiars
Fill d'Ènnec I de Pamplona i la seva muller Ònnega Velázquez. Durant els últims deu anys de regnat del seu pare, aqueixat per una paràlisi, fou nomenat regent tenint la direcció de les campanyes militars contra els musulmans. Així el maig de l'any 843 va ajudar Mussa ibn Mussa en la seva insurrecció contra l'emir de Còrdova, que va comportar un atac per part d'Abd al-Rahman II contra Pamplona que va derrotar a Garcia I i a Mussa.
Vida política
El 861 va ser apressat per una expedició normanda. Alliberat després de pagar un rescat,[1] Navarra va abandonar les seves antigues aliances amb els Banu Qasi i es va apropar al Regne d'Astúries. Garcia I es va aliar amb el rei Ordoni I d'Astúries i junts van obtenir una gran victòria contra els musulmans el 859 a la batalla de Clavijo, que comportà la pèrdua de poder dels Banu Qasi.
Durant el seu regnat es van donar els primers passos per afavorir el pas dels peregrins que acudien vers Compostel·la, edificant així les primeres pedres del Camí de Santiago.
Núpcies i descendents
Es casà en primeres núpcies amb Urraca Jiménez, comtessa d'Aragó. D'aquest matrimoni tingueren:
- Fortuny Garcés (v 830-925), rei de Pamplona
- Sanç Garcés de Pamplona, avi de Toda de Navarra
- Ximena de Pamplona, casada vers el 869 amb Alfons III d'Astúries
- Ènnega de Pamplona, casada amb Asnar II Galí d'Aragó
- Falasqueta Garcés, esposa de Mutàrrif ibn Mussa ibn Mussa, fill de Mussa II de Saragossa
En segones núpcies es casà el 858 amb Leogundis d'Astúries, filla d'Ordoni I d'Astúries. D'aquest matrimoni no tingué fills.
El seu fill Fortuny Garcés va ser fet presoner pels musulmans el 860 i va estar retingut a Còrdova més de 20 anys.
| Precedit per: Ènnec I |
Rei de Pamplona 851–870 amb Ximeno I (851-860) |
Succeït per: Garcia II |