Gaspar Reynés Coll

Gaspar Reynés Coll (Alaró, 21 de gener de 1845 - Palma, 1911) fou un mestre d'obres mallorquí. Com a mestre d'obres Gaspar Reynés ha estat qualificat com a eclèctic^{[cal citació]}, és a dir, que combinava diferents corrents artístics en un mateix edifici. Més endavant, amb el canvi de segle, adoptà el modernisme, influït pels arquitectes catalans del moment. El seu fill Guillem Reynés Font (1877-1918), arquitecte diocesà i provincial, continuà la tradició artística dins la seva família.

L'any 1866 es titulà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i de tot d'una s'enfrontà al col·lectiu de picapedrers per no considerar-los capacitats per a realitzar segons quines tasques constructives. Altres mestres d'obres de la seva generació són Bartomeu Ferrà, Josep Mayol, Josep Graner i Josep Segura. La seva feina complementava la que feien els pocs arquitectes que hi havia llavors a Mallorca. El setembre de 1870 Gaspar Reynés va ser nomenat "Director de Caminos Vecinales de Menorca e Ibiza" de la Diputació Provincial de Balears. Participà activament a diferents companyies d'extracció i venda de terra així com de fabricació de maons. Es el cas, per exemple de "La Refractaria", fundada l'any 1899.

L'any 1896 projectà l'ermita del Sant Crist de la Salut, a Llubí, de planta hexagonal amb una capella quadrada a la part posterior. Presenta una cúpula nervada rematada per una llanterna . També fou l'autor de Cas Xico (Sóller, 1897-1904), “Can Pujol” (amb Jaume Alemany), l'Hostal Cuba i la fàbrica de Can Ponsà a Palma i d'algunes intervencions a l'església de Sant Magí (Palma), projecte original de Miquel Ferrà . Gaspar Reynés Coll va morir el 16 de novembre de 1911. La premsa de Palma^{[cal citació]} descrigué així el seu enterrament:

«

Asisitó al acto numerosísima concurrencia. Desfiló por la casa mortuoria todo Palma, desde las autoridades á modestos artesanos, sin faltar representantes de todas las clases sociales.

»

Referències

Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 14 p. 248-249.
Ermita de Llubí 1896-1996. Notes històriques, 1997, 47-49