Gaucelm
Gaucelm ( ? - Chalon-sur-Saône, França 834), comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (v 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Origens familiars
Fill de Guillem de Tolosa i de Cunegunda.
Fets destacables
Se l'identifica amb el comte Gotcelm o Gotzelm, que va exercir com un dels missi dominici del rei Lluís el Pietós; és esmentat al diploma de 28 de desembre del 807 en relació a la demarcació d'alguns bens del monestir de Gel·lona.
Va succeir al seu pare en el comtat de Rosselló l'any 812 apareixent amb el nom de Gaucelm o Gaucelin però aquest segon nom sembla ser error del copista.
Va ajudar al seu germà Bernat de Tolosa durant la revolta d'Aissó[1], una revolta dels magnats gots, amb el suport de l'emirat de Còrdova. L'any 828, un cop acabada la revolta d'Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí en contra del seu germà, el Duc de Septimània, es va celebrar a Aquisgrà una assemblea presidida per l'emperador. Una de les decisions que es va pendre va ser la de desposeïr a Guillemó, fill de Berà, dels seus territoris. Com a conseqüencia, Gaucelm va ser designat nou comte de Rasés i Conflent.
Quan l'any següent el seu germà, Bernat de Septimània, fou cridat a la cort de Lluís el Pietós, Gaucelm s'encarregà també dels comtats d'ell, així tingué també sota les seves mans el comtat de Barcelona, el comtat de Girona i el comtat de Narbona. Aquest fet li va supossar convertir-se, tot i que de manera provisional, en Marqués de Septimània.
Implicat en les guerres del final del regnat de Lluís el Pietós, Gaucelm va perdre els honors catalano-septimans a favor de Berenguer de Tolosa, enemic acèrrim del seu germà, i fou decapitat el 834.
| Precedit per: Guillem de Tolosa |
Comte de Rosselló 812–832 |
Succeït per: Berenguer de Tolosa
|
| Precedit per: Ermenguer |
Comte d'Empúries v 817–832 |
Succeït per: Berenguer de Tolosa
|
| Precedit per: Guillemó |
Comte de Rasès Comte de Conflent 828–832 |
Succeït per: Berenguer de Tolosa |