Gaucelm Faidit
Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità. Els seus poemes són datats entre el 1185 i el 1220, i se sap que participà en la quarta croada. Pertanyia a una família burgesa i es va fer joglar perquè va perdre la seva fortuna en el joc. Serví a les corts de Ventadorn, de Bonifaci II de Montferrat i d'altres senyors. Viatjà per la Llombardia, Espanya i Hongria, durant una vintena d'anys. Però no s'acontentà només en recitar composicions alienes, i ell mateix composà nombroses poesies. N'han estat conservades setanta poesies i alguna melodia, que palesen un classicisme convencional, superat al planh per la mort de Ricard Cor de Lleó, al qui acompanyà a les croades.
La major part de llurs poesies són amoroses i estan dirigides a les dames que més simpaties li inspiraven, com Maria de Ventadour, Jordana d'Embrun i Margalida d'Aubusson, de les quals havia sol·licitat els favors, amb més o menys fortuna. Més artificiós que sincer, la puresa i correcció del seu estil, tanmateix li asseguren un des primers llocs entre els trobadors.
Altres de llurs composicions són exhortacions a allistar-se en la croada, i ell mateix seguí a Bonifaci III de Montferrat en la de 1202. En quan a les dramàtiques que li atribuí Nostradamus, sembla que són completament apòcrifes. Faidit casà amb Guillermina Monja, dona d'humil origen, però de gran bellesa i discreció, que l'acompanyà en les seves correries.
Referències
- Mouzat, J.-D. (1965). Les Poèmes de Gaucelm Faidit, troubadour du XIIe siècle. Paris: Les Classiques d'Oc.
- Biographies des troubadours ed. J. Boutière, A.-H. Schutz (Paris: Nizet, 1964) pp. 167-195.
(Encicopèdia Espasa, tom. nº, 23, pag, 95-96.)