Vés al contingut

Gavina

De Viki.cat

Plantilla:Taxocaixa ocell

Gavina d'ivori (Pagophila eburnea)
Larus bulleri
Larus novaehollandiae
Larus brunnicephalus
Gavià fosc (Larus fuscus)
Gavià argentat (Larus cachinnans)
Gavina de Hermann (Larus heermanni)

Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes. Sovint es considera que formen per elles mateixa la subfamília dels larins (Larinae) o fins i tot la família dels làrids.

Morfologia

  • Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta.
  • El bec és massís i acabat en ganxo.
  • Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart queda en posició posterior i lliure.
  • La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves ostenten tonalitats terroses variables.
  • No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ésser més grans.

Hàbitat

Freqüenten tota classe de costes i poques espècies se'n van mar endins, lluny del litoral.

Reproducció

Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme. Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, al temps que adquireixen el plomatge definitiu.

Alimentació

L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes.[1]

Taxonomia

Espècies representatives dels Països Catalans

Cal destacar-ne la gavina vulgar, la gavina capblanca, la gavina corsa, el gavià fosc i el gavià argentat.

Referències

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 114-115. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaços externs

Plantilla:Sister