Vés al contingut

Gens Licínia

De Viki.cat

Licínia fou una gens romana plebea, que fou una de les que més va influir en l'obertura del consolat als plebeus. Fou una de les famílies plebees més importants de la república, junt amb les seves branques dels Crassi i el Luculli. El seu origen és incert. Podria ser d'origen etrusc ja que el nom equivalent etrusc de Lecne apareix a nombroses tombes.

Un dels seus principals membres fou Gai Licini Calb Estoló (Caius Licinius Calvus Stolo) que fou cònsol el 364 aC (el primer cònsol de la família) i en aquest any músics etruscs van participar als jocs que va organitzar, encara que això no demostra cap connexió especial de Licini i Etrúria. A algunes ciutats llatines apareix també el cognom Licinus (Licí) i Licinius (Licini), per exemple a Tusculum amb els Porcii Licini, i a Lavinium amb els Licinii Murenae.

Van exercir els més alts càrrecs de la república fins arribar a la dignitat imperial.

Van portar el nom de Calvus (Calb o Calv) amb els renoms Esquilinus i Stolo, Crassus amb el renom (Dives), Geta, Lucullus, Macer, Murena, Nerva, Sacerdos, Var (Varus) i alguns que semblen ser utilitzats a títol personal: Archias, Caecina, Damasippus, Imbrex, Lartius, Lenticulus, Nepos, Proculus, Regulus, Rufinus, Squillus i Tegula. A les monedes es constaten els noms Crassus, Macer, Murena, Nerva i Stolo.

Els seus personatges més destacats son: