Ger


(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Ger is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Ger|link=|alt=]]

Municipi de la Baixa Cerdanya

Vista des de dalt del poble

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Girona
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya

Gentilici Gerenc, gerenca

Superfície 33,39 km²

Altitud 1.135 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|24|Plantilla:Puntdecimal|N|1|50|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Organització
Entitats de població 7

Codi postal 17539

Codi territorial 170789

Ger,(pronunciat /ʒe/) és un municipi de la Baixa Cerdanya.

Història

En la documentació antiga Gere (S.IX), d’origen incert, probablement preromà pirinenc.^[1] Ger és citat l'any 819 i l'any 839 , en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, amb el nom de: Geri.^[2] Fou possessió dels monestirs de Sant Sadurní de Tavèrnoles i Sant Miquel de Cuixà.

Ger estava comunicat , amb la resta de la comarca , el Conflent , Vallespir , Roselló , Ripolles, Osona ,... a traves de la Strata Francisca.^[3]

En revisar el fons documental de Ger , existent en l'Arxiu Històric Comarcal de Cerdanya, varem descobrir un document força interessant i molt descriptiu, del que succeí el 1793 i els anys següents, amb l'ocupació de la Cerdanya per part dels francesos,concretament a Ger.

Diu així:

El dia 29 d'agost de 1793 entraren els francesos a Cerdanya, marxant de Ger 40 homes per a defensar el rei i la pàtria o país.

1. Al cap de 8 dies de la conquesta ens imposaren una contribució de 6.000 (no especifica el tipus de moneda)sota la pena d'aplicar la guillotina.Fou pagada amb or i plata.
2. Aquest mateix any, un dia el poble fou envoltat a la matinada i fórem atropellats i pillats de tot el bestiar, que teniem en el poble: bous,vaques,parells de llaurar i ovelles.Restàrem sense sentits i desconsolats.
3. Immediatament s'apoderaren de la tercera part de la collita de blat.
4. El dia de l'entrada, en faltar-nos forces per poder-los detenir ni resistir, fou precís que tothom marxés, carregant-se a coll els pares a les criatures, amb gran dolor i plors, deixant béns i cases tot fugint a les muntanyes sense cap control durant 15 dies.
5. Un altre dia ens demanaren set vaques sota pena d'aplicar la llei.
6. Uns dies al mes teniem 4 parells de bous amb 6 carretes ocupades pels francesos. Aixó durà des de la declaració de la guerra fins la publicació de la pau.

7. Teniem 30 homes a les armes de Sa Majestat.
8. Donat que tot el temps que dura la guerra no hi havia qui treballés la terra, ens han restat 200 jornals de terra de sembra dura.
9.Puntualment cada 15 dies ens saquejaven les cases tot fet registres per agafar el blat,herba i palla sense mirar les nostres necessitats tot dient que tot era seu.
10. Durant el primer any s'emportaren 200 càrregues de blat,600 quintars d'herba i 300 de palla.
11. Durant el temps que ha durat la guerra, els francesos han atropellat un petit bosc que teniem reservat per les obres necessàries al poble d'uns valors de 6.000 lliures.
12. Els miquelets de la República els teniem de dia i de nit al poble desbotant , robant i pillant tot alló que els venia de goig.
13. Varen robar-nos una de les campanes de l'esglèsia.
14. L'any 1794 ens varen demananar 8 vaques i 116 càrregues de blat.
15. Prengueren 3 matalassos,12 llençols, 6 tovallons , 6 coixineres i tres flaçades.

Geografia

Els límits del terme municipal són al nord amb Guils de Cerdanya, a l'est amb Guils de Cerdanya i Bolvir , al sud amb Das i Fontanals i a l'oest amb Meranges , Isòvol i Bellver de Cerdanya.Foto de satel.lit del municipi de Ger

El limit Nord del municipi coincideix amb el pic de Puig Pedrós de 2.915 metres d'alçada.

El poble de Ger es troba a la plana , a una alçada de 1.135 m , en la confluència del Torrent de Montmalus (format per els Torrents de Bauç i del Botas) i el de les Valls, que conformen el Riu de Ger, afluent del Segre, que rega la part Sud del municipi, a 1.058 m.

També el Torrent de Cuar, format pel Torrent de la Devesa del Ros i el Torrent de Niula, neix en el municipi i desemboca en el Segre.

A 2.258 metres d'alçada trobem l'Estany Mal, del que neix el Riu del Tartares, afluent del Riu Querol ,a La Tor de Querol.

El municipi disposa de diverses sequies, per el rec de les finques agrícoles, les mes importants i estratègiques son:

La Sequia de la Solana o de Ger, que rega 1.135,51 hectàrees, de 250 usuaris de les poblacions de Saneja (Guils de Cerdanya), Bolvir, Saga (Ger), Ger i All (Isòvol), amb domicili social a Ger, amb un cabdal concedit de 567,75 litres per segon i un volum màxim anual de 3.884 m3/ha. procedent del Riu Querol,a la resclosa de La Vinyola (Enveig)(Catalunya Nord) a les coordenades UTMX: 410.208; Y:4700465. HUSO 31^[4]

La peixera de Baix o del Molí de Ger , que rega 58,52 hectàrees, de les poblacions de Bolvir, Ger i All (Isòvol), amb una dotació de 9.000 m3/ha any , amb captació el Riu Segre.

Sequia del Torrent i el Comú , que rega 149,30 hectàrees, amb un cabdal concedit de 74,65 litres/segon i un volum màxim anual de 3.884,32 m3/ha., de les aigües provinents del Estany Mal, a les Coordenadas UTM X: 401563; Y: 470378. HUSO 31.

Sequia de Grèixer, que rega 150,28 ha. amb un cabdal mig equivalent en el mes de màxim consum 100 l/s (Juliol) i les condicions especifiques

1. - El cabal pràctic o instantani i intermitent ha de ser equivalent al continu inscrit, inversament proporcional a aquest en funció del temps que realment s'utilitzi, sense ultrapassar en aquest mes el volum de 267.840,00 m3 d'aigua, ni el cabal màxim puntual de 130 l / s. El volum màxim anual és de 583.687,00 m3.

2. - La data de caducitat o reversió a l'Estat queda fixada en el dia 2061.01.01., segons Resolució inicial del Govern Civil de data 1927.12.14; Ordre Ministerial del 1954.12.15, Resolució de la CHE del 2007.03.12 i Resolució de modificació de característiques i de trasllat de seient registral de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre de data 31/01/2011.

La reclosa es trova ,a les coordenades : UTM(ED50) E(X):399731.0-N(Y)4699954.0 i a una alçada de 1.483 m , en el Riu Duran , a la Captació número 1: paratge Greixa, del municipi de Meranges (La Cerdanya)

Altres indrets del terme

A Ponent , hi ha el barri de Sant Pere, prop del poble, on hi ha les ruïnes de l’antiga capella de Sant Pere de Ger.

A Llevant de Ger, i vora la carretera N-260, hi ha la caseria de Saga.

Prop de Saga hi ha tres urbanitzacions que deixen palesa de la importància del turisme al terme. La Devesa de Saga, es localitza el Nord de Saga , en direcció al poble de Ger i és pràcticament connectada a aquest nucli, La Pleta de Saga ,el Nord de Saga, s'estén en direcció a Puigcerdà i La Pleta de Ger-Bolvir, també el Nord de Saga i el limit amb el terme municipal d e Bolvir.

El poble de Gréixer , és situat a mitja costa de la solana, al camí entre Ger i Meranges.

Al N de Gréixer, a la dreta del torrent de Montmalús, hi ha el despoblat de Montmalús

El llogaret de Niula, avui totalment remodelat amb cases de segona residencia, és situat al NE de Ger, a l'esquerra del torrent de les Valls.

El dia 11 d'agost del 2012, en aquest indret s'inicia un important incendi forestal, que va calcinar unes 289 h.^[5]^[6]

A llevant de Niula, comunicat amb aquest lloc per un antic camí, hi ha el despoblat d'Altejó o del Tejó, el Nord de Saga i al límit amb el municipi de Bolvir. En aquesta zona, el Servei de Repoblació Forestal (ICONA) va plantar-hi pins fa anys en llaurar el terreny per tal d'acondicionar-lo, i va malmetre el jaciment. Del despoblat es conserven algunes restes de murs (màxim de mig metre d´alçada) i encara es pot apreciar la planta d´algunes habitacions rectangulars. Tot l´indret està ple de restes de l´enderrocament dels murs. Sembla ser que durant el segle XIX encara existia en aquest lloc un mas, el Mas Tejó, que va ser l´últim vestigi de l´antic poble en abandonar-se.

A ponent de Niula i a tocar amb el torrent de les Valls, es troba , el Mas del Coforn.

El Molí de Ger és un nucli agregat dins del municipi de Ger, a una altitud de 1.060 metres, a uns 200 metres de la ribera Nord del riu Segre i comunicada per un camí rural asfaltat amb la carretera N-260 .

Formatge de vaca Altejó del Molí de Ger

El Molí de Ger és una casa de pagès que com el topònim indica s’hi desenvolupà històricament l’activitat de moldre farina amb moles de pedra aprofitant la força hidràulica d’una derivació del riu Segre, a principis del segle XX la introducció de les xarxes elèctriques, amb l’abaratiment de l’energia convencional, féu desaparèixer la major part dels molins. Aquesta activitat sempre es combinà amb l’agricultura i la ramaderia i és aquesta última la que ha perviscut fins els nostres dies generació rere generació. Actualment l’empresa familiar , del Molí , se centra en el sector de producció de llet bovina de la raça frisona.

Ser productors lleters els ha fet apostar per esdevenir transformadors de llet directament ,de la i en la ,pròpia explotació podent controlar així de primera mà la qualitat de la llet crua, en un entorn i un clima òptims per al desenvolupament de l’activitat formatgera , la transformació de la llet es fa de manera absolutament artesana i els únics ingredients són llet crua, sal i ferments, de manera que el formatge final, no inclou cap mena d’additiu, ni conservant, ni colorant.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Gréixer	Plantilla:Entcat/hab
Ger	Plantilla:Entcat/hab
Molí de Ger	Plantilla:Entcat/hab
Montmelus	Plantilla:Entcat/hab
Saga	Plantilla:Entcat/hab
La Devesa de Saga	Plantilla:Entcat/hab
La Pleta de Saga	Plantilla:Entcat/hab
la Pleta de Bolvir/Ger	Plantilla:Entcat/hab
Niula	Plantilla:Entcat/hab
Dades: 2011. Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
21	24	23	230	617	631	634	592	552	502

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
520	495	444	457	428	312	262	262	272	301

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
288	330	375	401	409	450	449	461	481	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Govern municipal

Dades eleccions municipals des de 1979

Històric d'alcaldes del municipi des de 1979

Pressupostos i liquidacions des de 1992

Obres municipals

Planificació del Pla Unic d'Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012 (02/12/2011)

Exercici 2009: Rehabilitació de la casa consistorial: eliminació de barreres arquitectòniques i rehabilitació de la primera planta.

Pressupost: 140.000,00 € Subvenció: 116.000,00 € , 26.000,00 € del programa general i 90.000,00 € de la Diputació de Girona

Exercici 2010: Pista coberta polivalent, 1a fase

Pressupost: 1.094.613,35 € Subvenció: 596.682,26 €

Exercici 2011: Remodelació de l'antiga carretera i voltants

Pressupost: 69.997,12 € Subvenció: 65.000,00 €

Exercici 2012:Obres de millora al nucli de Ger

Pressupost: 67.396,73 € Subvenció: 43.360,85

Restauració de l'església de Santa Coloma de Ger

S'ha centrat en arranjar la coberta del campanar , posant pissarra en el mateix, com era originàriament , col·locar una barana a l’escala d'accés a les campanes, reconstruir l’estructura de coberta i posar nova pissarra a la nau esquerra de l’església. L’obra, basada en un projecte de l’arquitecte Ambròs Monsó, amb un pressupost de 47.088,59 euros . Els promotors són l’Ajuntament de Ger, el Bisbat d’Urgell, el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’Institut Català del Sòl.

Publicacions oficials

Publicacions oficials en el Butlleti Oficial de la Diputació de Girona

Ordenances fiscals

Llocs d'interès cultural

Església de Santa Coloma de Ger

Parroquial d'origen romànic. Va ser reconstruïda el segle XVIII i parcialment destruïda el 1936. Conserva una porta ferrada romànica i en procedeix una magnifica marededéu romànica, que es troba en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Església de Santa Eugènia de Saga

Romànica,amb una magnifica portalada , situada al poble de Saga i en procedeix una magnific frontal d'altar romànic, que es troba en el Museu de les Arts Decoratives de Paris.