Germans Miranda
Germans Miranda és un pseudònim col·lectiu emprat per diversos escriptors catalans, amb que publicaren sis llibres entre el 1998 i el 2003. El motor de la iniciativa fou "Piti Español" [1] (Pere Jordi Español).
Integrants
(No tots participaren en tots els llibres. A Participació s'hi indiquen les autories trobades)
- "Manel Bonany Miranda", Manel Bonany i Ayuso
- "Pep Bras Miranda", Josep Bras i Cuenca
- "Carles Capdevila Miranda", Carles Capdevila i Plandiura
- "Xavier Cassadó Miranda", Xavier Cassadó i Garriga
- "David Cirici Miranda", David Cirici i Alomar
- "Piti Español Miranda", Pere Jordi Español i Castells
- "Jordi Galceran Miranda", Jordi Galceran i Ferrer
- "Enric Gomà Miranda", Enric Gomà i Ribes
- "Guillem Martínez Miranda", periodista
- "Albert Om Miranda", Albert Om i Ferrer
- "Gerard Prohias Miranda", Gerard Prohias i Fornós
- "Jordi Puntí Miranda", Jordi Puntí i Garriga
- "Jordi Serra Miranda", fotocomponedor
- "Toni Soler Miranda", Toni Soler i Guasch
- "Mathew Tree Miranda", Matthew Tree
Obres
- Aaaaaahhh: dotze contes eròtics Barcelona: Columna, 1998. El 2000 n'havien venut 50.000 exemplars [5] [2]
- El Barça o la vida: dotze contes blaugrana Barcelona: Columna, 1999. Tres edicions [3]
- Tocats d'amor Barcelona: Columna, 2000 [4]
- Contes per a nenes dolentes Barcelona: Columna, 2001. Reimprès el 2001[5]
- La vida sexual dels germans M. Barcelona: Columna, 2002 [6]
- Adéu, Pujol: deu relats d'humor sobre el final d'una època Barcelona: Columna, 2003 [7]
Altres col·lectius
En l'àmbit de la llengua catalana, altres col·lectius d'escriptors que han publicat sota un pseudònim com si fossin un sol autor o uns germans son Trencavel (1974-1976), Ignasi Ubac (anys 70 (i 80?), Antoni Munné, Santi Pau, Carles Hac Mor, Fèlix Fanès i possiblement Biel Mesquida i altres, "textualisme ortodox" al diari Tele/eXprés), Taller Llunàtic (anys 70), Emili Xatard (Joan-Lluís Lluís, Gerard Jacquet, Aleix Renyé, Miquel Sargatal i Joan-Daniel Bezsonoff), que va sorgir els anys 90, l'Ofèlia Dracs (actiu entre el 1976 i el 2006 o fins el present, amb Joan Rendé, Joaquim Carbó, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Joaquim Soler, Jaume Cabré, Vicenç Villatoro, Josep Albanell, Margarida Aritzeta i altres), les Germanes Quintana (entre altres, Mercè Sàrrias, Eulàlia Carrillo, Carmen Abarca, Adelaida Perillós, Gisela Pou, Jo Alexander, Care Santos, Isabel Núñez, Isabel Olesti, Eva Piquer i Míriam Iscla, Mercè Ubach), que van sorgir el 1999, i un de nou que sorgí el 2010: Unai Siset (Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Esperança Camps, Vicent Borràs, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó).
Referències
- ↑ [1]
- ↑ Aaaaaahhh Pep Bras, Xavier Cassadó, David Cirici, Piti Español, Jordi Galceran, Enric Gomà, Guillem Martínez, Albert Om, Jordi Puntí, Jordi Serra, Toni Soler i Matthew Tree [2]
- ↑ El Barça o la vida Pep Bras, Carles Capdevila, David Cirici, Piti Español, Jordi Galceran, Enric Gomà, Guillem Martínez, Albert Om, Jordi Puntí, Jordi Serra, Toni Soler i Matthew Tree [3]
- ↑ Tocats d'amor Pep Bras, Carles Capdevila, David Cirici, Piti Español, Jordi Galceran, Enric Gomà, Guillem Martínez, Jordi Puntí, Jordi Serra i Matthew Tree [4]
- ↑ Contes per a nenes dolentes (...) Manel Bonany, Gerard Prohias, Jordi Puntí i Matthew Tree
- ↑ La vida sexual dels germans M. (...) Gerard Prohias, Jordi Puntí i Matthew Tree
- ↑ Adéu, Pujol (...) Gerard Prohias, Jordi Puntí i Matthew Tree