Gerolamo Maria Caracciolo
Gerolamo Maria Caracciolo, (Segle XVII) marquès de Torrecuso, fou un militar del regne de Nàpols.
Duc de San Giorgio, príncep de la Campània i marquès de San Giorgio, fou nomenat Gran d'Espanya el 1666[1], durant el regnat de Carles II d'Espanya.
Fou home de confiança de Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, el governador del Regne de Navarra, que posteriorment va comandar les tropes espanyoles durant la Guerra dels Segadors.
Durant la Guerra dels Trenta Anys va aixecar el Setge d'Hondarribia,[2] el 1638 i el 1639 al Setge de Perpinyà.
Va participar en diverses accions de la Guerra dels Segadors després de la mort en combat del seu fill Carlo Maria Caracciolo a la batalla de Montjuïc[3], entre elles el Setge de Tarragona durant el 1641, sent derrotat el 1642 a la Batalla de Montmeló quan es dirigia a socòrrer Perpinyà, tornant al Regne de Nàpols per buscar reforços, que van desembarcar a Dénia[4] el 1643
Referències
- ↑ (castellà) Grandezas de España [1]
- ↑ (castellà) Javier Díaz Noci, Las relaciones sobre el sitio de Fuenterrabía (1638-1639): La construcción de un acontecimiento en la españa de los Austrias
- ↑ carrutxa.org, La batalla de Tamarit http://www.carrutxa.org/biblioteca/ftp/Tamarit.pdf]
- ↑ Antonio Valladares de Sotomayor, Semanario erudito, que comprehende varias obras inéditas [2]