Gharb
|
|
S'ha proposat fusionar aquest article a «Gharb-Chrarda-Béni Hssen». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
Gharb és una regió del Marroc entre els rius Wadi Lukkus i Wadi Subu. Poblat per berbers se suposa que fou part del territori dels Barghawata. Aquestos foren exterminats pels almoràvits i almohades i la regió es va despoblar; l'almohade Yakub al-Mansur va poder instal·lar a la regió a final del segle XII contingents dels Banu Hilal (àrabs nòmades). Més tard els marínides Abu Yusuf i Abu Thabit van instal·lar a la zona àrabs Makil (segles XIII-XIV). La població de la regió va esdevenir per tant en gran majoria àrab (els Banu Malik, els Sufyan, els Khlut i els Tlik). Al segle XX els francesos van desenvolupar l'agricultura a la regió.[1]
Sus al-Adna (Sus Citerior) és el nom que els primers geògrafs musulmans medievals van donar al nord del Marroc en contraposició al Sus al-Aksa (el Sus Extrem). La denominació abraçava tot el nord del Marroc amb capital a Tànger mentre el Sus-al-Aksa incloïa les dues cadenes de muntanyes de l'Atles. Segons Yaqut al-Hamawí d'un Sus a l'altra hi havia dos mesos de camí. Posteriorment el nom fou canviat per al-Gharb o simplement Gharb.[2]
Referències
- ↑ Mision scientifique du Maroc, Rabat et sa region IV, Le Gharb (les Djebala), París 1918
- ↑ Enciclopèdia de l'Islam, IX, 935