Giovanni Battista Tommasi

Giovanni Battista Tommasi

Giovanni Battista Tommasi (Crotona, Calàbria, 6 d'octubre de 1731 - Catània, Sicília, 13 de juny de 1805) fou Gran Mestre de l'Orde de l'Hospital des del 1803 fins l'any de la seva mort.

Context històric

El 1798 Napoleó Bonaparte va ocupar l'illa de Malta, seu dels cavallers de Sant Joan i el gran Mestre Ferdinand von Hompesch zu Bolheim va abdicar. Els membres de l'orde es van dispersar per Europa i una bona part es van reagrupar a Rússia. Allà, van elegir per gran Mestre el tsar Pau I de Rússia, que no va ser mai reconegut pel papa, ja que un cristià ortodox que mai havia estat membre de l'orde no podia assegurar la seva continuïtat.

A la mort de Pau I, el seu fill Alexandre I de Rússia no va voler continuar més aquesta situació iregular i va refusar el mestratge. L'orde estava massa dispersa perquè pogués tenir lloc una assemblea general, de manera que cada priorat va proposar un candidat i l'11 de març de 1803 el papa va triar un Mestre d'entre tots els candidats, aquest va ser Giovanni Battista Tommasi.

Biografia

Giovanni Battista Tommasi va néixer a Crotona en el Regne de Nàpols el 6 d'octubre de 1731. Amb 12 anys va ser enviat a Malta per entrar al servei del Mestre Manuel Pinto da Fonseca com a patge. Amb el temps, però, va esdevenir mariner de l'orde on va adquirir gran fama, fins que fou el cap de la flota hospitalera.

Després de la invasió napoleònica de l'illa i el pas d'aquesta als anglesos, el papa es va encarregar d'elegir un nou mestre. D'aquesta manera, Tommasi fou elegit en segona instància el 9 de febrer de 1803 sota recomanació del rei de Nàpols i el tsar de Rússia. La primera cosa que va fer, fou enviar un requeriment als anglesos perquè abandonessin Malta d'acord amb el punt 10 del Tractat d'Amiens i que pogués ocupar el palau del Gran Mestre de La Valletta.

El ministre britànic Alex-J. Ball li va respondre el 2 de març de 1803 que davant la manca de reconeixement de l'orde per part d'algunes potències europees, els anglesos mantindrien l'illa per salvaguardar-la. Tampoc podia alliberar el palau ja que hi havia l'administració britànica i que podia ocupar el palau de la Boschetta, però com que no estava moblat li recomanava que s'esperés a Sicília.

El 27 de juny de 1803 va convocar capítol general a l'església de Messina, on va mostrar les butlles del seu nomenament als cavallers, i va demanar a tothom que l'orde s'havia de mantenir amb els seus estatuts.

Com que no podia retornar a Malta, es va instal·lar a Catània on va rebre l'arxiu de l'orde, i li va ser ofert el convent dels augustins com a residència. El 13 de juny de 1805 va morir amb 74 anys. Abans, però, havia elegit Innico-Maria Guevara-Suardo com a lloctient, càrrec que li va ser confirmat pel papa i on va estar fins el 15 d'abril de 1814.

Tommasi va ser enterrat a la catedral de Catània i a la seva Crotona natal es va fer un monument funerari també a la catedral, on hi ha un museu amb objectes personals.

Se sap que era maçó i juntament amb altres tres membres destacats de l'orde Abel de Loras proper al mestre Rohan, el batlle Tommasi, antic patge de Pinto i el comte de Litta, va fundar una lògia.

Enllaç extern

• (francès) http://www.ordredemaltefrance.org/