Foixarda
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La foixarda[1] (Globularia alypum) o també fuixarda,[2] és un petit arbust mediterrani[2] de fins a 60 cm d'alçada que creix a les brolles assolejades, boscos aclarits i garrigues seques,[3] sempre en terrenys calcaris. Al País Valencià i a les Illes és comuna a tot el territori fins als 1000 m d'alçada. A Catalunya manca a les zones més humides i és escassa al Pirineu,[2] coincidint en bona mesura les zones on manca amb les de substrat silici.
Fa una inflorescència en capítol d'entre 1 i 3 cm de diàmetre, en forma de botó que floreix a finals de l'hivern. Les fulles són de pecíol molt curt, lanceolades i acabades en punta (mucronades).[2]
Es distingeix fàcilment de les altres espècies autòctones del mateix gènere (i de la mateixa família, ja que l'únic gènere autòcton de globulariàcies és el gènere Globularia), perquè les altres espècies són herbàcies, i tenen fulles disposada en roseta a la base amb llargs pecíols en comptes de tenir-les sèssils a les mateixes tiges que les flors.[2]
Té aplicacions medicinals.[3]
Referències
- ↑ Forma recollida al DIEC
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bolòs, Oriol de [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ 3,0 3,1 Universitat de les Illes Balears. Herbari Virtual de les Illes Balears - Conté imatges detallades i informació d'aquesta espècie
-
Detall de la flor. -
Mata de foixarda. -
Varietat albina a Torà
