Torà
| Per al Llibre de la Llei dels hebreus, vegeu Pentateuc. |
| |||||
| Localització | |||||
| Municipi de la Segarra | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial • Bisbat |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Segarra Solsona Solsona | ||||
| Gentilici | Toranès, toranesa | ||||
| Superfície | 93,3 km² | ||||
| Altitud | 448 msnm | ||||
| Població (2016[1]) • Densitat |
1.215 hab. 13,02 hab/km² | ||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 367500 4630300{{#coordinates:41 | 48 | 41 | N | 1 | 24 | 14 | E | type:city(1215)_region:ES-CT | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Distàncies | 106 km de Barcelona 44 km de Manresa 26 km de Cervera | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
8 Maria Mercè Valls Querol (CiU) | ||||
| Codi postal | 25750
| ||||
| Codi territorial | 252234
| ||||
| Web | |||||
Torà és una vila i municipi situat al nordest de la comarca administrativa de la Segarra. L'any 1968 va quedar annexionat a Torà el territori del terme de Llanera (Solsonès).
El terme municipal comprèn tota la vall de la riera de Llanera fins a la seva confluència amb el riu Llobregós. El relleu és força accidentat, amb elevacions suaus que van des dels 430 m fins els 850 m.
El 1006, durant una una ràtzia musulmana, fou l'escenari d'una batalla en la que Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell i van derrotar l'exèrcit de Abd al-Malik al-Muzaffar[2], fill del recentment mort hàjib Almansor.
El 10 de març de 2010 l'ajuntament va votar deixar la comarca de la Segarra i incloure's a la del Solsonès. En tràmit.
Arquitectura civil

- Plaça de la Font
- Plaça del Vall
- Font dels Dolors
- Casa de la Vila
- Pou del Gel
- Cementiri
- Museu del Pa de Torà[3]
Edificacions militars
- Castell de L'Aguda a l'Aguda de Torà (en ruïnes, expoliat)
- Torre de Vallferosa: a Vallferosa (molt rehabilitada)
- Casa Castell de Llanera a Llanera (molt malmès, expoliat)
Edificis romànics
- Monestir de Cellers: amb tres absis en creu i cripta, a Cellers (Torà)
- Església de Sant Salvador: a l'Aguda de Torà
- Església de Sant Miquel: a Fontanet
- Església de Claret, del segle XII, molt transformada
Edificis monumentals
- El Convent
- L'Hostal
- Església de Santa Maria: a Llanera (expoliat)
- Església de Santa Maria: a Vallferosa (expoliat)
Festes
La festa major és el dia 1 de setembre. A l'estiu, en el solstici, són habituals revetlles populars de barri.
Demografia
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cellers | 26 |
| Claret | 6 |
| Fontanet | 12 |
| Llanera (Solsonès) | 13 |
| Sant Serni de Llanera | 33 |
| Torà | 1.165 |
| Vallferosa | 19 |
| Font: Idescat | |
Vegeu també

- Rasa de Montraveta (Torà).
- Rasa dels Traus
- Rasa dels Albins
- Rasa del Bosc
- Rasa de Salats
- Rasa d'Ollers
Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'1 de gener de 2016» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 19-12-2016. [Consulta: 12 febrer 2017].
- ↑ (anglès) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 123. ISBN 84-393-5437-1.
