Gonellisme
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Plantilla:Amagada2 |
[[Categoria:Articles sense referències des Plantilla:Deod']]
El gonellisme és com anomena el mallorquinisme al corrent que es proclama defensor de la identitat mallorquina que es considera amenaçada pel catalanisme. La principal característica del gonellisme és la discussió de la unitat de llengua catalana, posant en qüestió les solucions lingüístiques de la llengua estàndard en favor d'altres formes pròpies. A vegades el gonellisme va associat alhora amb un sentiment castellanista i unitarista.
El seu pensament és semblant al blaverisme valencià però amb menys organització i suport social explícit.
Orígens
El primer precedent és el balearisme impulsat pel polític liberal Lluís Alemany com a pensament contrari al catalanisme durant la Restauració. Fins i tot intentà sense èxit una mancomunitat balear (1916).
El terme gonella començà a usar-se després de la polèmica que tingué lloc a les pàgines del Diario de Mallorca l'estiu de 1972. La discussió a través de les cartes al director començà per un article signat com a Pep Gonella (protagonista d'una cançó infantil mallorquina) on, sense posar en dubte la unitat de la llengua catalana acusava als escriptors mallorquins d'usar un català amb trets massa barcelonins. Un dels principals promotors d'aquesta catalanització, segons l'article, era Francesc de Borja Moll, que contestà la carta iniciant-se una discussió amb la participació d'altres persones durant més de tres mesos.
El resultat fou la publicació del llibre La polèmica d'En Pep Gonella (1972) per part de Borja Moll.
A partir de llavors s'ha anomenat gonelles als partidaris de la secessió lingüística o que posin en dubte la necessitat d'un català estàndard.
Gonelles que accepten la unitat de la llengua
Un sector del gonellisme accepta la unitat lingüística del català entenent que les modalitats balears conformen el mateix sistema compartit a Catalunya i el País Valencià.
La seva reivindicació se centra en la priorització per part dels poders polítics i entitats culturals de les Illes Balears de la variant estàndard per sobre de les modalitats insulars. Aquesta actitud, diuen els gonelles, contradiu tant l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears com la Llei de Normalització Lingüística.
Els principals exponents d'aquest corrent són el periodista Lluís Cerdó Fernández i el partit polític Clau de Mallorca.
Gonelles favorables al secessionisme lingüístic
Els sectors més radicals de l'anomenat gonellisme són els que neguen la llengua catalana com a pròpia de les Illes Balears, defensant que el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc són llengües per elles mateixes o bé formen totes elles la llengua balear.
Els seus principals arguments són la relativització del repoblament català després de la conquesta de Mallorca (1229), l'acceptació de la teoria del llemosí, l'exaltació del regne privatiu de Mallorca, la no acceptació de l'ortografia i gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans i la tesi de que la llengua de Balears prové de l'evolució del llatí en el període de dominació romana anterior a la conquesta (123 a.c. - 903 d.c.)
Els principals defensors d'aquest pensament són Jaume Martorell i la desapareguda associació Centro Cultural Mallorquín, la publicació "sa Fuya", l'Associació Cultural Mossèn Alcover, Miquel Garau Rosselló i Joan Vanrell Nadal representants de l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, el partit polític Unió d'es Pobble Baléà, amplis sectors del Partit Popular i altres partits conservadors, l'entitat cultural Círculo Balear, el periodista Antoni Alemany Dezcallar, entre molts d'altres.
Referències
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
[[Categoria:Articles amb referències per millorar des Plantilla:Deod']]
- Miralles i Monserrat, Joan. Entorn de la història de la llengua. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 78 i 79 (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver, 16). ISBN 9788484153092.
- Moll i Casasnovas, Francesc de Borja. Polèmica d'en Pep Gonella. Palma: Editorial Moll, 1972 (Les Illes d'Or, 104).